El paper que correspon a l’auditor privat dins l’entorn públic local en un context pre- i postelectoral

En unes poques setmanes entrarem a la campanya electoral que preceptivament antecedeix a una contesa electoral com és la de les eleccions municipals que se celebren com és habitual en diumenge, concretament el proper 28 de maig de l’any en curs.

En vista del que sol succeir habitualment a les campanyes electorals, és a dir, els grups polítics que s’hi presenten, i que no solen ser part de l’equip de govern, habitualment ens han acostumat a incloure als seus programes de partit a alguns municipis, aquella promesa que es realitzaran les anomenades «auditories d’infart» en què “s’aixecaran les catifes» per destapar tota mena d’irregularitats i corrupteles així com de desfasaments econòmics i financers presumptament relacionats amb l’equip de govern que desitgen sigui “sortint”.

Suposo que ens sona aquesta tradició que es repeteix de manera recurrent cada quatre anys. Doncs en aquest sentit cal recordar tant als responsables de les diferents formacions polítiques que es presenten a la “batalla electoral” com també a nosaltres, com a col·lectiu professional, que hem de ser coneixedors que les regles del joc, és a dir, la normativa vigent, regula de manera precisa quin és el nostre paper com a auditors de comptes del sector privat. En aquest article no faré un al·legat al model que ens agradaria perquè això seria motiu d’una altra argumentació i comentaris que ja sobradament hem debatut en altres fòrums i altres circumstàncies.

Simplement voldria recordar quin és el nostre paper i les nostres funcions actuals segons la normativa legal.

Arribat aquest extrem, hauríem de recordar allò que la pròpia legislació vigent (Llei d’auditoria de comptes (LAC)) diu sobre això per centrar la idea del que s’intenta transmetre.

En aquest sentit la LAC indica –encara que existeixen algunes excepcions que no relataré ja que no són del cas– en la seva disposició addicional segona que aquesta Llei no serà aplicable a les activitats de revisió i verificació de comptes anuals, estats financers o altres documents comptables, ni a l’emissió dels informes corresponents, que realitzin els òrgans de control de les administracions públiques en l’exercici de les seves competències, que continuaran regint-se per la legislació específica.

De la mateixa manera, també s’indica que els treballs de col·laboració que poguessin realitzar els auditors de comptes o les societats d’auditoria inscrits en el Registre Oficial d’Auditors de Comptes, en virtut de contractes subscrits pels òrgans públics de control i en execució de la planificació anual d’auditories dels òrgans esmentats, es regeixen per la seva legislació específica i no és aplicable el que estableix aquesta Llei.

Per tant, de la lectura del text legal es desprèn que un auditor de comptes privat, excloent algunes situacions específiques, no pot de manera autònoma realitzar una auditoria de comptes en els termes que s’estableixen a la nostra LAC, encara que sí que poden treballar per als òrgans que tenen aquesta funció legalment establerta mitjançant treballs de col·laboració supervisats per aquests òrgans.

Portat això al terreny local, tal com precisa la Llei reguladora de les hisendes locals, la funció de control intern resideix als òrgans interventors de les entitats locals i el control extern correspon als tribunals de comptes que siguin aplicables.

Aquesta Llei preveu un desplegament reglamentari, la qual cosa es va produir mitjançant el Reial decret 424/2017, de 28 d’abril, pel qual es regula el règim jurídic del control intern en les entitats del sector públic local. En aquest Reial decret es desenvolupa aquest concepte de forma àmplia, i, sobretot, per la part que ens ocupa i preocupa, s’esmenta a l’article 34 la potencial col·laboració que es pugui demanar als auditors privats, on s’indica literalment que l’Entitat Local podrà contractar per col·laborar amb l’òrgan interventor firmes privades d’auditoria que s’hauran d’ajustar a les instruccions dictades per l’òrgan interventor.

Per tant, agradi o no, queda clar quin és el nostre paper dins de les regles del joc i, per tant, que ningú es dugui no diria a l’engany, no m’agrada en el context en què ens movem aquesta paraula, jo diria més bé que ningú no es confongui amb el nostre paper i sobretot que no es confongui als ciutadans amb promeses que no es poden complir en els termes en què en algunes ocasions es fa publicitat, per part d’algun grup polític, del que hem anomenat al principi de l’article com a “auditories d’infart”.

Dit tot això, cal enunciar que, sempre dins del context d’una supervisió i mandat de l’òrgan de control sobirà, un auditor privat pot col·laborar amb una entitat pública local i no només en allò que seria el que anomenaríem auditoria pública, sinó que la nostra col·laboració es podria estendre, i sempre que les nostres organitzacions comptin amb personal qualificat, en un altre tipus d’actuacions, especialment més orientat al camp de la consultoria, sempre tenint en consideració les normes d’ètica i independència, com serien:

• Formació del personal adscrit a la intervenció en metodologies de treball d’auditoria i en l’ús de les eines que la normativa exigeix sobre això, és a dir, les NIA-ES-SP.
• Anàlisi de risc previ a l’auditoria per orientar el pla de control de l’interventor.
• Ajuda a l’elaboració del pla d’actuació, així com a programes de control més específics per a cada àrea.

A més del que disposa l’RD 424/2017 hi ha altres àmbits en els quals els col·laboradors externs poden actuar:

• Supervisió financera de beneficiaris de subvencions.
• Revisió de rendició de comptes per part de concessionaris de serveis públics. 

En un altre ordre de coses, i per finalitzar l’article, voldria recordar el que es va informar a la nostra 13a Jornada del Sector Públic celebrada el passat 2022, on es va relatar que Espanya no està en una posició exemplar en comparació amb altres municipalitats de la Unió Europea en matèria de transparència i control financer, tot això segons s’esmenta a l’estudi “L’auditoria dels ens locals a la Unió Europea”, elaborat per l’Instituto de Censors Jurats de Cuentas de España.

La col·laboració d’auditors del sector privat hauria de ser una opció que permetés incrementar la cobertura de l’auditoria pública, que hauria de ser obligatòria per a totes les entitats. Tots teníem l’esperança que amb l’aplicació del Reial decret 424/2017, és a dir, des del 2020, es posaria de manifest una millora de les tendències en matèria de control intern de les entitats del sector públic local, pel caràcter obligatori que la major part de les entitats dependents d’ajuntaments amb la dimensió requerida haurien d’haver estat objecte d’auditoria pública, ja sigui amb col·laboració o no d’auditors privats. Però segons informacions que circulen entre els professionals tant públics com privats, no sembla que això sigui així.

N’hi ha prou amb un exemple, com es pot observar al gràfic realitzat en relació amb municipis per trams de població adjunt, la rendició de comptes des del 2019 al 2021 no ha millorat sinó més aviat el contrari:

Com a corol·lari de tot això ens hauríem de preguntar quines n’han estat les causes. La pandèmia probablement no hi hagi ajudat, però de ben segur que amb tota probabilitat, una de les causes centrals resideixi en la manca de mitjans personals qualificats necessaris.

Ja que al·ludia a les forces polítiques a l’inici de l’article, caldria també fer una crida per aconseguir que el nivell de transparència i control financer es millori i escalem posicions en el rànquing de països del nostre entorn. Tot això passaria per dotar les entitats locals amb els mitjans suficients per fer-ho. Esperarem a veure si les forces polítiques són sensibles a això que és realment el que cal per a un control financer que ens equipari amb els nostres veïns europeus.