Del control i auditoria dels fons europeus

Article del Sr. Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), publicat a La Mañana

En un context en què bona part dels indicadors relatius a l’evolució econòmica són negatius per motiu de les severes mesures restrictives desplegades en la lluita contra la pandèmia –i mentre cadascun dels països membres de la Unió Europea gestiona com pot la vacunació de la seva població–, les diverses administracions públiques han interioritzat com de fonamental és oferir el màxim suport al teixit empresarial. En termes espanyols, la injecció prevista de 140.000 milions d’euros (això és, l’equivalent aproximat a un 11% del seu PIB) en el marc del Pla Europeu de Recuperació ha de suposar un impacte enorme en l’impuls de la modernització del país. Però aquí és necessària una consideració: la distribució adequada i el control d’aquests recursos és essencial perquè el seu ús eficient es destini a l’objectiu de la recuperació econòmica i, per descomptat, reforci aquí i a Europa, la imatge d’un país seriós i respectable.

Insistim-hi, és bàsic que l’assignació de recursos i el posterior control reuneixin tots els requisits de transparència. Cal exigir així mateix a les societats que sol·liciten suport que satisfacin les obligacions legals que els correspongui (auditoria, si fos el cas; dipòsit de comptes; i declaracions tributàries, entre altres). I seria desitjable que els projectes presentats –alineats amb els objectius estratègics de la Comissió Europea en cohesió social, digitalització o ecologia– siguin avalats, quan d’acord amb les normes particulars sigui adequat, o en general, com a element addicional de solvència, per un professional independent.

El Reial Decret Llei 36/2020, de 30 de desembre, estableix el desenvolupament del pla. La norma contempla la importància de les mesures d’auditoria i control en totes les etapes de la seva execució, al temps que posa èmfasi en la importància i l’oportunitat de la col·laboració publicoprivada per al ple compliment dels objectius i oportunitats de modernització que aquest ofereix. En allò que fa referència als Fons Europeus per a la Recuperació, la col·laboració publicoprivada ha de permetre i garantir una revisió exhaustiva dels fons públics aplicats a l’emergència sanitària, econòmica i social, sense retard, amb el propòsit de vetllar per la màxima transparència al llarg de tot el procés (és a dir, distribució, concessió i verificació posterior). I és que la norma referida admet la tasca ingent que suposarà l’auditoria i el control de projectes –siguin aquests públics, privats o en règim de col·laboració– derivats del pla. En conseqüència, i atès que ens situem davant una forta càrrega de treball la revisió del qual demana un gran nombre de recursos humans –amb preparació suficient en una tasca complexa i sense continuïtat en el temps–, esdevé fonamental que la revisió per part d’organismes públics contempli, igual com passa en altres aspectes del pla, la col·laboració publicoprivada.

En línia amb els principis de gestió del pla haurien d’establir-se procediments organitzatius a fi i efecte de permetre l’actuació del major nombre possible de firmes professionals, en lloc de pensar en macrocontractes o bé en dotació de mitjans propis, sense sentit estructural més enllà de la vigència del pla.

T inguem-ho clar, els reptes col·lectius que ens planteja la pandèmia vírica ens obliguen a salvaguardar la transparència, així com l’adequada distribució i control i l’assignació eficient d’aquests recursos. Per aquest motiu és important comptar amb els auditors.

Del control i auditoria dels fons europeus