#Premsa
Votem (i auditem els ajuntaments)
Article del Sr. Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), publicat al Diari de Girona.
A propòsit de les eleccions municipals del 28 de maig i malgrat certs progressos en els darrers anys, la transparència dels comptes públics dista molt del que seria raonable i del que s’exigeix a les empreses privades.
Aquestes, en el termini màxim de set mesos des del tancament de l’exercici, han de dipositar els comptes al Registre Mercantil que, un cop examinats, passen a ser públics i disponibles per a la ciutadania, en entendre el legislador que la in-formació és d’interès general. I són sot-mesos a auditoria externa anual obligatòria quan se superen dos de tres condicions: més de 50 empleats, més de 2,85 milions d’euros d’actius i més de 5,7 milions d’euros de xifra de negocis.
En el sector públic –ens centrem en els ajuntaments– el nivell de transparència dels comptes és molt inferior al del sector privat, si bé és fàcilment identificable el legítim interès públic quant a l’ús que es dona als recursos econòmics i la sostenibilitat de les finances públiques.
Fixem-nos en el dipòsit o retiment de comptes. A l’hora d’escriure aquest article, i segons el Portal de Retiment de Comptes, només el 61,14% dels consistoris estatals havien presentat els del 2021 en termini. I seguien pendents de compliment, vuit mesos després del període legal, el 18,33% dels ajuntaments i el 42,09% de les mancomunitats.
No pensem que el major incompliment és en municipis de menor grandària. Respecte dels comptes del 2019 –per tant, amb més de dos anys i mig de demora– encara tenen pendent de presentar-los un 9,32% dels municipis de l’Estat, i el 7% dels d’entre 10.000 i 50.000 habitants.
Pitjor panorama ofereix el control o auditoria externa d’aquests comptes, en-comanada en les comunitats autònomes a Òrgans de Control Extern en aquells casos en que els han creat. És habitual que aquests se cenyeixin a la comprovació dels requisits formals dels comptes i resulta quasi anecdòtica l’auditoria dels comptes dels municipis sota la seva juris-dicció.
Prenguem com a exemple la Sindicatura de Comptes de Catalunya, que, durant l’exercici 2022, va publicar 33 informes de les seves actuacions. Més enllà d’un informe sobre el Compte General de les Corporacions Locals que referirem després, només dos informes revisen en detall algun aspecte de sengles ajunta-ments –és a dir, components parcials dels comptes municipals– i només un tercer audita el compte general d’un ajunta-ment (amb significatives incidències).
Com indica el propi informe relatiu al Compte General de les Corporacions Lo-cals concernent als comptes del 2020
(publicat amb data novembre del 2022), la Sindicatura de Comptes es limita a re-visar aspectes formals i en cap cas la seva actuació suposa la fiscalització dels comptes anuals presentats. Segons dades incloses en ell, un total de 688 municipis catalans van presentar comptes en termini (un 72,57% del total). D’ells, en el 84,45% dels casos hi havia deficiències
(de manca d’informació, de coherència o altres anomalies) que la Sindicatura de Comptes de Catalunya va requerir esmenar. A 31 de desembre del 2021, 265 municipis (el 45,61% dels requerits) no havien esmenat les deficiències detectades.
El reglament de control intern de les entitats del sector públic local exigeix la presentació d’una auditoria dels ens de-pendents de les corporacions locals. En el 57% dels casos en què hi ha aquesta obligació no s’han presentat a la Sindicatura de Comptes els informes corresponents.
L’informe de la Sindicatura inclou observacions i recomanacions que es repeteixen any rere any sense que s’observin els canvis desitjables. Es desprèn de la in-formació pública que ha de millorar-se significativament la transparència i la confiança en els comptes públics, amb èmfasi en els municipis com a administració més propera a la ciutadania.
D’igual forma que les empreses mercantils que sobrepassen certa dimensió sotmeten els seus comptes anualment a una auditoria externa, els ajuntaments d’una certa grandària (sembla raonable que amb població superior a 5.000 habitants) haurien també de sotmetre i publicar els comptes auditats amb la mateixa periodicitat.
Votem (i auditem els ajuntaments)