TAX COMPLIANCE i la Norma UNE 19602

Fins fa relativament poc temps, el model de relació entre els obligats tributaris amb l’Administració Tributària s’havia basat en una relació distant i enfrontada. No obstant això, els últims anys s’ha fet palesa la necessitat de superar aquest model de relació i d’instaurar un nou marc basat en una relació cooperativa que incrementi la seguretat jurídica i que al seu torn redueixi les contingències i els litigis fiscals. Cal avançar vers un model que es fonamenti en la transparència i la confiança mútua entre totes dues parts, i que tingui com a objectiu comú la supressió i el control del frau fiscal.

Lligat a aquesta idea, apareix el terme anglès de tax Compliance –compliment tributari–, com a resposta a l’incompliment de les obligacions de les organitzacions pel que fa a l’Administració Tributària, i que fonamentalment serà l’objecte d’estudi. Alguns països de tradició anglosaxona tenen des de fa pocs anys models assentats de tax compliance, però no ha estat fins fa relativament poc temps que els països de tradició jurídica continental, com és el cas d’Espanya, han començat a fer les primeres passes pel que fa a la implantació de models de compliment cooperatiu de les obligacions tributàries. No obstant això, aquesta idea està trepitjant fort i sembla que ha vingut per quedar-se.

Una cultura de compliment cooperatiu amb l’Administració Tributària

Però, què és el tax compliance? L’hem d’entendre com un mecanisme de prevenció d’incompliment juridicotributari, pensat per a les organitzacions que volen treballar amb més seguretat jurídica, i seguint unes pràctiques adequades i transparents, pròpies d’un empresari diligent. No només busca detectar i minorar els riscos tributaris, sinó també establir sistemes de gestió i control del risc tributari que, més enllà del compliment de la normativa aplicable, s’adrecen a la implantació de bones pràctiques en les organitzacions i a fomentar una cultura de compliment cooperatiu amb l’Administració Tributària.

Per aquest motiu sorgeix la norma UNE 19602, sobre Sistemes de Gestió de Compliment Tributari, per donar resposta a aquesta nova relació creada entre l’Administració Tributària i les organitzacions, i que permet continuar avançant en la direcció del nou model. Aquest estàndard estableix un marc de referència complet que facilita el disseny o avaluació d’un Sistema de Gestió de Compliment Tributari enfocat a generar o millorar una adequada cultura de compliance dins de les organitzacions, i sensible a la prevenció, detecció, gestió i mitigació del risc tributari. D’aquesta manera, no només ajuda a implementar un sistema de gestió capaç d’identificar i detectar riscos fiscals, sinó que a més a més facilita la transparència davant de l’Administració Tributària i un compliment ètic de l’organització pel que fa a les obligacions amb aquesta.

La norma UNE 19602 és una norma de requisits certificables, per la qual cosa conté un llistat de requisits i directrius que seran de compliment obligat per a les organitzacions que vulguin demostrar que l’organització ha adoptat, mantingut, implementat, supervisat i millorat de manera contínua un Sistema de Gestió de Compliance Tributari. Per la qual cosa, per a la implantació d’aquest Sistema de Gestió, caldrà:

• Establir un marc de prevenció tributària, que amb caràcter general es derivarà de la normativa que recull la Llei general tributaria i del reglament sancionador, a més a més de la norma concreta que sigui aplicable a l’organització en funció del tribut.
  
• Nomenar un responsable de compliment tributari, que es regirà pels principis de cooperació activa i confidencialitat.
  
• Establir les àrees de l’empresa relacionades amb les administracions públiques tributàries. Aquesta relació por ser directa (àrea de comptabilitat/finances/auditoria interna) o indirecta (àrea comercial).

D’aquesta manera, aconseguirem crear un marc de coordinació, actuació i deliberació entre directius, responsables, personal de Compliance i àrees afectades, així com informació real i periòdica de la situació tributària empresarial que permeti el compliment de les obligacions fiscals. A més a més, per poder estructurar l’àrea financera de l’empresa caldrà disposar de tres programes complementaris: un programa de prevenció fiscal, un programa de prevenció comptable i un programa de prevenció financer.

No obstant això, la norma UNE 19602 no és l’única norma de l’ordenament espanyol que fa referència implícita o explícita a aquesta nova relació cooperativa o al sistema de gestió que proposa el Tax Compliance sinó que, abans d’aquest estàndard, trobem diverses referències al llarg de la normativa espanyola, tant en l’àmbit constitucional com en lleis i codis estatals.

Cal destacar, en primer lloc, que després de la Llei 34/2015 que va reformar l’LGT, s’incorpora per primera vegada el principi de compliment cooperatiu en l’article 92.2 i es modifica l’article 179, la qual cosa dona lloc a l’exempció de responsabilitat per als qui hagin posat “la diligència necessària en el compliment de les obligacions tributàries”. Així, l’existència i aplicació d’un sistema de compliment tributari passa a constituir un element de prova essencial en un expedient sancionador, per tal d’acreditar la diligència deguda. I aquest és un dels motius principals pels quals resulta tan rellevant implantar un sistema de gestió de compliment tributari.

D’altra banda, amb la publicació de la Llei 31/2014, de 3 de desembre, per la qual es modifica la Llei de societats de capital, s’imposa als consells d’administració de les societats cotitzades la determinació de la seva estratègia fiscal i el sistema de gestió i control de riscos, incloent-hi el control del risc tributari com una facultat indelegable, i no podent, en cap cas, al·legar la seva ignorància en aquesta matèria. Malgrat que, en principi, aquesta modificació normativa només afecta les societats cotitzades, marca un camí que han de seguir la resta de societats, elevant al consell d’administració una gran part de la responsabilitat que té l’organització sobre la gestió fiscal, i imposant més implicació d’aquest que en molts casos era inexistent fins aquest moment.

També cal fer un esment especial al Codi Penal i a la modificació que va patir el 2015, arran de la qual s’imposa la responsabilitat penal de les persones jurídiques per a una sèrie de tipus delictius concrets, entre els quals hi ha els delictes contra la Hisenda Pública i contra la Seguretat Social. En aquesta reforma es va afegir, a l’article 31.2, la possibilitat que l’organització pugui quedar exempta de responsabilitat si compta amb un sistema eficaç de prevenció, detecció, vigilància i control de riscos penals, i es fa palesa una vegada més la importància dels models d’organització i gestió de riscos a dia d’avui.

A més de la normativa esmentada, i en la mateixa línia, l’AEAT ha creat vies específiques de comunicació en els Fòrums de Grans Empreses i de Professionals Tributaris, que han donat lloc a dos codis d’una gran rellevància: el Codi de Bones Pràctiques Tributàries i el Codi de Bones Pràctiques Tributàries de Professionals Tributaris –aquest últim inclou els esmentats “intermediaris fiscals” com un col·laborador essencial en el manteniment de l’equilibri entre drets i obligacions dels contribuents i d’administracions tributàries– per avançar en el desenvolupament del model de relació cooperativa. Ambdós codis inclouen recomanacions amb caràcter no exhaustiu i flexible, i són d’aplicació per a l’Administració Tributària i per a totes les organitzacions que s’hi adhereixin. El Codi de Bones Pràctiques Tributàries, com el seu nom indica, fa un llistat de bones pràctiques tributàries, que s’entenen com el conjunt de principis, valors, normes i procediments que defineixen un adequat marc de gestió i de control tributaris, enfocats a generar relacions de confiança, transparència i seguretat jurídica, tant a nivell intern com pel que fa a les parts interessades i a la societat en el seu conjunt. No obstant això, presenta un contingut molt ampli, per la qual cosa, a més d’adherir-s’hi, cal que els obligats tributaris (en aquest cas, les organitzacions) el desenvolupin a partir d’un Manual de Bones Pràctiques Tributàries. Aquest Manual s’encarregarà de detallar les obligacions tributàries bàsiques més importants que ha de complir l’organització si no vol incórrer en riscos fiscals i determinarà les pautes de conducta que cal seguir, a més d’indicar els subjectes obligats que vetllaran pel seu compliment.

L’adopció o creació d’un sistema de gestió de Compliance tributari està completament alineat amb els marcs internacionals d’economia circular, bones pràctiques, ODS i s’inscriuen com a referent pel que fa als estàndards acceptats del GRI 207 Tax 2019 i dels principis de fiscalitat responsable del Grup B-Team, sense oblidar tota la legislació de la UE com la Directiva (UE) 2016/1164 del Consell, de 12 de juliol de 2016, per la qual s’estableixen normes contra les pràctiques d’elusió fiscal que incideixen directament en el funcionament del mercat interior. També s’han fet passes endavant en aquest sentit, i dues de les iniciatives que la Unió Europea ha posat en marxa per fomentar la relació cooperativa en matèria tributària han estat l’elaboració del Codi del Contribuent Europeu i de la Directiva (UE) 2018/822 del Consell, de 25 de maig de 2018. Aquesta última, que es coneix com a DAC 6, és una directiva de cooperació administrativa que té per objectiu prevenir i lluitar de manera concertada a la UE contra el frau fiscal. Per fer-ho, introdueix normes de declaració obligatòria de mecanismes de planificació fiscal potencialment agressiva, i imposa als intermediaris fiscals o, al mateix contribuent, el deure de notificar a l’Administració Tributària determinats esquemes que presenten certs senyals distintius i que, per tant, es poden considerar potencialment com de planificació tributària agressiva.

En definitiva, cada vegada més es pot observar la necessitat de les organitzacions, tant de grans com de petites empreses, de disposar de sistemes de gestió i control aplicats en l’àmbit de prevenció, detecció, gestió i mitigació del risc tributari, i de sumar-se a aquest nou model cooperatiu que ha vingut per quedar-se. L’existència del risc és inherent a un sistema fiscal, i és fonamental per a les organitzacions disposar de sistemes de gestió eficaços que identifiquin i analitzin aquests riscos per poder minimitzar-los i millorar la gestió de l’organització, tant des del punt de vista fiscal com del comptable o econòmic. A més, és important recalcar que si aquest risc fiscal és molt significatiu i amb una alta probabilitat de materialització podria arribar a posar en perill la supervivència de l’organització, i podria donar lloc a responsabilitats administratives o penals, tant per a l’organització com per als òrgans d’administració.

Denota la voluntat en el compliment de la norma i el foment d’una cultura de cooperació i transparència

En aquest sentit, el tax compliance i la norma UNE 19602 (Sistema de gestió de Compliance tributari) tenen una enorme importància, no només pel fet que s’imposin uns requisits que han de seguir les organitzacions per evitar futures responsabilitats, sinó que és una manera de demostrar el compromís que té l’organització amb el compliment tributari, tant de cara a l’Administració Tributària com a la resta de parts interessades que tenen relació amb l’organització. La implantació d’un programa de compliment tributari o tax compliance comporta una garantia per a l’Administració i per a la resta dels operadors del mercat. No implica en ella mateixa el compliment de la normativa tributària i l’eliminació dels riscos tributaris en el si de l’organització, però denota la voluntat en el compliment de la norma i el foment d’una cultura de cooperació i transparència amb l’Administració Tributària. Això es tradueix en el fet que, a l’hora d’examinar la culpabilitat de l’organització, l’Administració ho tindrà complicat per sancionar conductes que hagin dut a terme organitzacions en les quals s’hagi implantat un Sistema de Gestió de Compliment Tributari d’acord amb la norma UNE 19602. La voluntat de compliment pot servir de prova per demostrar que l’organització ha actuat amb la diligència que li era exigible, i pot ser exonerada de responsabilitat, o almenys que aquesta responsabilitat es vegi minorada. A més, el compliment tributari incrementa la confiança per part dels clients, proveïdors, treballadors i altres parts interessades, cosa que es tradueix en un augment de la reputació de l’organització que és vista com a transparent i confiable, i amb la qual es poden establir relaciones de manera segura.

El Sistema de gestió de Compliance tributari és una manera de demostrar el compromís que té l’organització amb el compliment tributari

Per tant, no només podrem evitar els possibles perjudicis econòmics que es derivin de la corresponent infracció administrativa o d’haver comès un il·lícit penal econòmic, sinó que també permetrà establir unes normes i uns procediments que facin que les organitzacions desenvolupin polítiques fiscals menys agressives i generar confiança tant amb les administracions públiques com amb la resta d’agents del mercat, i es posicionaran les organitzacions que tinguin un programa de compliment tributari o tax compliance en un àmbit reputacional superior, tant en l’àmbit nacional com internacional.