Fons Covid i transparència? Sí, amb auditoria

Article del Sr. Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), publicat a Segre.

Sr. Director:

Si bé l’observança del dipòsit i publicitat dels comptes és gran en les empreses mercantils, les obligacions són més laxes per a l’àmbit públic i el seu grau de compliment està menys estès. Aquí –sobretot en consistoris– el nivell de transparència dels comptes és inferior al del sector privat, tot i el legítim interès públic quant a l’ús dels recursos i de la situació i sostenibilitat de les finances públiques. 

Un cop conclòs l’exercici, les empreses mercantils compten amb set mesos per poder dipositar els comptes al Registre Mercantil i resten sotmeses a l’obligació d’auditoria externa si satisfan dues d’aquestes tres condicions: més de cinquanta treballadors, més de 2,85 milions d’euros d’actius i més de 5,8 milions d’euros de xifra de negocis. 

En les administracions, la presentació dels comptes en un registre públic és de fins a nou mesos i mig (ampliat per als corresponents el 2019 en gairebé 100 dies més, fins al 22 de gener del 2021, pel virus). Però, d’acord amb el Portal de Rendición de Cuentas, només el 69,43% dels ajuntaments espanyols van presentar els seus comptes del 2019 en el termini legalment establert (tot i l’ampliació). El baix nivell de presentació en termini va ser més visible en anys anteriors: només un 56,81% ho va fer per als comptes del 2018. 

El control o auditoria externa dels comptes està encomanat, en les comunitats autònomes en aquells casos en què els han creat, als Òrgans de Control Extern, si bé solen limitar la comprovació́ als requisits formals. 

La reflexió és que, així, com que les empreses mercantils que excedeixen una certa dimensió sotmeten els comptes a una auditoria externa independent cada any, els consistoris d’una determinada mida (per exemple, més de 5.000 habitants) haurien de sotmetre i publicar els comptes auditats amb caràcter anual. Els auditors privats podem col·laborar amb els Òrgans de Control Extern en aquest camp. 

Un altre fet (rellevant) a considerar són els fons Next Generation, ja que els consistoris treballen per participar en una munió de projectes vinculats amb aquests, d’un volum molt elevat de diners. Des de l’òptica d’un ús eficient i adequat i de la reputació com a país, és fonamental que l’assignació i l’auditoria posterior dels fons siguin transparents i satisfacin els requisits establerts. 

Si tenim en compte les dificultats quant al compliment dels deures de presentació de comptes per part dels ajuntaments i l’absència d’una efectiva auditoria seva per part dels òrgans de control, el dubte rau a saber què passarà amb l’auditoria de la ingent quantitat de fons europeus. Val a dir que la Llei per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per la qual es regulen els fons, preveu –de forma ambigua– fórmules de col·laboració publicoprivada. 

Cal una modernització del sector públic i de l’administració municipal. L’auditoria externa dels seus comptes propicia la transparència i confiança en relació amb els tercers i constitueix una eina clau per a l’optimització de la gestió de les organitzacions. 

Fons Covid i transparència? Sí, amb auditoria