Auditors, una espècie en extinció?

Nombrosos estudis i articles afirmen que a conseqüència dels efectes del canvi climàtic hi ha moltes espècies que estan amenaçades a l’extinció. De fet, l’alta taxa de pèrdua d’espècies actual ha derivat en el fet que alguns científics afirmin que estem vivint la “sisena gran extinció”. En aquest sentit, els experts anuncien que no hauríem d’esperar a tenir més dades per actuar contra el canvi climàtic, si és possible reduint l’emissió de gasos d’efecte hivernacle.

Enmig d’aquest moment de canvi i transformació important a escala planetària, en el camp de les professions també hi ha qui afirma que estem immersos en una nova revolució tecnològica, la quarta revolució industrial, on més enllà d’internet i l’ús generalitzat de les tecnologies de la informació, els avanços en noves tecnologies modificaran activitats, processos i, també, professions. La implementació generalitzada de la intel·ligència artificial, la impressió en tres dimensions, la robòtica, la biotecnologia i l’automatització industrial generaran canvis molt rellevants en els paradigmes de producció i consum, fet que inevitablement tindrà efectes en els mercats de treball.

En aquest àmbit crec que és instructiu fer una visita a la pàgina web www.willrobotstakemyjob.com on es fa, per a moltes professions, una anàlisi de les previsions futures en termes de risc d’extinció per la potencial amenaça d’automatització, creixement previst i evolució salarial recent. Mirant les conclusions d’aquesta informació per a la nostra professió, “Accountants and auditors”, podem veure que, d’una banda, el risc d’automatització és força elevat, està quantificat en el 71% cosa que ens podria alertar, però a la vegada, les previsions de creixement de llocs de treball són positives i l’evolució salarial en els darrers anys és també positiva. Per tant, tenint en compte aquestes dades podríem fins i tot dir que, per ara, es pot descartar una “Robocalipsi” en la professió dels auditors els anys vinents. De fet, la robotització i la intel·ligència artificial ja s’està introduint en els nostres despatxos d’auditoria, permetent-nos guanyar eficiències en molts processos i procediments de la nostra feina, però sense tenir cap impacte rellevant en una potencial reducció de plantilla. 

De forma paradoxal, la situació actual amb relació als llocs de treball de la professió és completament la contrària. Els despatxos d’auditoria estan en una situació de manca de recursos humans alarmant, sobretot en les categories d’auditors amb una certa experiència. De fet, els responsables de recursos humans de les firmes d’auditoria estan buscant professionals per tot arreu. A banda de les recurrents campanyes de reclutament en les diferents universitats buscant noves fornades d’auditors entre llicenciats i màsters, la manca de professionals amb certa experiència està duent a terme, de forma generalitzada, a fórmules com la contractació de professionals d’una altra firma o el reclutament de professionals amb experiència provinents d’altres països. O sigui, el mercat laboral dels professionals d’auditoria està força mogut i les oportunitats d’aconseguir una nova feina són molt elevades.

On està el problema doncs? Per què hi ha manca de professionals en l’auditoria tot i les amenaces de la invasió dels robots i la intel·ligència artificial? En diferents articles i estudis sempre s’ha comentat la preocupació a la professió per la retenció de talent amb l’objectiu de combatre l’elevada rotació de professionals típica en el món de l’auditoria. A més, ara cal afegir-hi les dificultats per atraure el talent. Any rere any el volum de les persones interessades en incorporar-se a les firmes d’auditoria està minvant. Es diu que el que ofereix la professió a les noves generacions no és atractiu i, per tant, estan creixent les dificultats en la captació de talent. 

O sigui, per a poder aconseguir un bon equilibri en el nombre de professionals disponibles per a poder donar resposta als treballs encarregats dels clients cal dedicar esforços i cura en aconseguir un bon equilibri entre retenció de talent i rotació, i en fer més atractiva la proposta de valor que els auditors oferim als professionals joves que accedeixen per primer cop al mercat laboral.  

Però a banda de totes aquestes problemàtiques que estarien relacionades amb l’oferta, i que no s’han de menystenir, des del meu punt de vista, la principal problemàtica que té la professió en l’actualitat ve de la banda de la demanda. Com diria aquell, el risc d’extinció de l’auditor el tenim en la possibilitat de morir d’èxit. 

En els darrers anys, tot i la pandèmia i la crisi econòmica, les xifres de facturació de totes les firmes d’auditoria, des de les més grans a les mitjanes i petites, s’han incrementat de forma notable. El volum de serveis que la professió ofereix al mercat està creixent i les previsions apunten que aquest creixement podria ser exponencial.

Addicionalment, tant els problemes del canvi climàtic com la implementació de la quarta revolució industrial, anomenats anteriorment com a alarmants per a potencials extincions d’espècies o professions, també tenen impactes notables en la part de la demanda de la professió d’auditoria sobretot pel que fa a les noves necessitats i expectatives que els mercats econòmics i financers demanden i demandaran als auditors. 

Per exemple, amb relació a les noves exigències relacionades amb el canvi climàtic i la sostenibilitat, ja estem donant a Espanya confiança i seguretat limitada sobre els actuals informes d’informació no financera que emeten moltes empreses i entitats. A més, en aquest àmbit, la demanda creix més que exponencialment després de les noves exigències imposades per la Unió Europea amb relació als propers informes de sostenibilitat ESG que s’hauran d’emetre en els propers anys, més desenvolupats i exigents, i les noves exigències futures amb relació al paper que haurà de dur a terme l’auditor d’aquests informes en el sentit de donar seguretat raonable.

D’altra banda, en el marc de la quarta revolució industrial han nascut noves formes de fer negocis que ja tenim al nostre voltant, com per exemple, les relacionades amb la tecnologia blockchain, les operacions i mercats de criptomonedes o les noves relacions econòmiques que es puguin dur a terme en el món de la realitat virtual i el metavers.  Totes aquestes noves realitats necessiten auditors per a donar confiança i seguretat als diferents actors i usuaris d’aquests nous mercats. Uns inicis complexos i amb casos de frau rellevants en determinades entitats relacionades amb aquesta nova economia fan que els mercats, els reguladors i els legisladors busquin en la professió d’auditoria un element per a donar confiança i seguretat.

Tanmateix, sense anar tant al futur, en el context actual de crisi econòmica derivada de les seqüeles de la pandèmia i de l’actual situació de crisi bèl·lica a Ucraïna, com a auditors no parem de rebre nous encàrrecs relacionats amb la concessió i justificació de subvencions públiques. De nou, el legislador incorpora el paper de l’auditor com a garant en nous requisits per a les empreses, com per exemple, el recent requisit per assegurar que les empreses compleixin els terminis del període mitjà de pagament als seus proveïdors. O també els nous requisits imposats des de la Unió Europea com la propera declaració que l’auditor haurà d’emetre sobre l’informe relacionat amb la divulgació d’informació relativa a l’impost de societats per part de determinades empreses i sucursals. 

O sigui, com a professió, els anys vinents estan plens de novetats i reptes on caldrà adaptar-se i, aparentment lluny de l’extinció, sí que es necessitarà, segurament, una forta transformació en els recursos i capacitats que calen per aconseguir les expectatives que els mercats estan confiant als auditors. 

Ens haurem d’acostumar al fet que dins de la nostra professió, a més de conviure, com ara, amb professionals especialitzats en comptabilitat, auditoria, auditoria d’entorns informatitzats, advocats i fiscalistes, haurem de conviure amb nous perfils professionals com informàtics, enginyers, químics, físics, especialistes en medi ambient, psicòlegs, sociòlegs… 

Aquesta transformació que esdevindrà en els anys vinents pot ser una gran oportunitat per a combatre les problemàtiques de la professió en el camp dels recursos humans. Per exemple, la captació d’aquests nous perfils professionals, on fins ara les firmes d’auditoria no és un destí comú, pot ser una oportunitat que tenim com a professió per a fer-nos més atractius en els mercats laborals. 

Per això és important posicionar a la professió com a part essencial de l’engranatge que s’està implementant a Europa per tal d’assegurar que els diferents actors econòmics es mouen cap a aconseguir un món més sostenible. De fet, en un futur, és previsible que l’auditor haurà de donar seguretat raonable al voltant del que s’informi sobre sostenibilitat. Aquest fet hauria de ser un motiu de crida rellevant cap a les noves generacions molt motivades i sensibilitzades per a combatre els efectes negatius del canvi climàtic i la sostenibilitat. En aquest sentit, seria molt positiu que fem esforços perquè el missatge del nostre paper en l’aconseguiment d’una nova economia més sostenible és clau. Caldria fer veure a les noves generacions que poden formar part de la creació d’aquesta nova economia més sostenible.   

Finalment, aquesta transformació en la professió d’auditoria lligada amb les noves exigències que els mercats ens demanden haurien de ser una oportunitat més, que aquest cop estaria bé no perdre, per valorar la nostra professió en relació amb els honoraris que rebem pels encàrrecs que duem a terme. En moments de canvi, com l’actual i el que s’espera en els anys vinents, on rebrem nous encàrrecs relacionats amb les noves necessitats i requisits que tenen i tindran els nostres clients, és quan hauríem d’aprofitar per posar en valor la nostra professió i fer un salt en els honoraris que proposem als nostres clients.

En aquest sentit, si tens l’oportunitat de revisar el recent estudi fet per l’IFAC, “Audit Fees Survey 2022”, podràs veure un comparatiu dels honoraris d’auditoria en relació amb les vendes de la societat auditada en diferents economies occidentals. És desolador veure com els honoraris d’auditoria a Espanya, on la mitjana d’honoraris entre el 2013 i el 2020 en societats cotitzades se situa en el 0,10% sobre el volum de ventes dels clients auditats, està per sota de la mitjana a nivell europeu del 0,13% i molt per sota de les mitjanes de les economies dels Estats Units amb un 0,38% i Canadà 0,29%. O sigui, els honoraris d’auditoria als Estats Units i a Canada són 4 i 3 vegades, respectivament, més elevats que els espanyols. A nivell Europeu les diferències no són tan abismals destacant com a països amb honoraris més elevats que els espanyols a França (0,20%), Luxemburg (0,17%), Holanda (0,15%), Hongria (0,14%) i el Regne Unit (0,14%).

Per tant, el veritable risc d’extinció de la professió radica en el fet que siguem capaços de valorar els nostres treballs, que cada cop són més complexos, amb més regulació, més exigències, més expectatives i més determinants. Si no aconseguim posar en valor la nostra professió, i per tant pujar els honoraris d’auditoria, difícilment es podrà, a llarg termini, gestionar la retenció i atracció del talent, i sobretot complir les expectatives que els mercats estan confiant a la nostra professió. 

En aquest sentit, i concloent, el risc d’extinció de la professió d’auditoria no està relacionada ni amb els efectes del canvi climàtic ni amb el risc de la robotització de determinades professions, al contrari, aquests elements o ens donen més feina o ens ajuden a fer-la de forma més eficient. El risc d’extinció es concentra en el fet que siguem capaços de posar en valor la feina que fem. Nosaltres, com a auditors, coneixem la complexitat que té el nostre treball, els requisits i exigències que se’ns imposa com a auditors, el paper de pressió que juga el nostre regulador, les dificultats en retenir i captar talent i les responsabilitats que assumim com a auditors, per tant, només nosaltres som els que podem posar tots aquests elements en valor i, amb l’objectiu d’aconseguir les expectatives dels nostres clients i dels mercats, començar una nova dinàmica de pujada generalitzada de tarifes. 

Pensem que un professional com nosaltres als Estats Units o al Canadà ofereix pràcticament la mateixa feina que nosaltres a Espanya per quatre i tres vegades, respectivament, en termes d’honoraris. Està clar que els nostres clients no estaran d’acord a la primera, però cal iniciar la dinàmica per a evitar la nostra extinció. Per tant, us animo a aixecar, entre tots, encara més aquesta professió que, lluny de l’extinció, està cridada a ser determinant en el nou món que s’està dibuixant per als anys vinents.