Auditors en acció: reflexions sobre el ROAC

El Registre Oficial d’Auditors de Comptes (ROAC) ha estat tradicionalment la pedra angular de la professió d’auditoria a Espanya. Obtenir-lo significa acreditar els coneixements i l’experiència necessaris per exercir com a auditor de comptes, signant informes d’auditoria i assumint una responsabilitat professional de màxim nivell. Durant dècades, el ROAC ha estat sinònim de prestigi, rigor i qualitat en el sector.

Però, què passa quan els joves professionals que s’incorporen al món de l’auditoria es troben amb un procés d’accés complex, exigent i, sovint, difícil de compatibilitzar amb la realitat laboral actual? El ROAC continua sent una garantia de qualitat professional o s’ha convertit en una trava que dificulta l’accés a la professió?

Des de la Comissió de Joves volem traslladar una preocupació creixent entre els futurs auditors i generar un debat honest sobre el paper del ROAC en les nostres carreres professionals. Per això, vàrem organitzar una trobada amb sis perfils diferents que representen la diversitat de situacions que viuen els joves del sector. L’objectiu era crear un espai de diàleg obert on escoltar experiències, inquietuds i perspectives diverses que ens ajudessin a entendre millor els desafiaments i oportunitats que enfrontem.

Qui hem reunit?

La nostra taula de debat ha comptat amb la participació de:

• Un auditor amb el ROAC que pot compartir la seva experiència completa.
• Un candidat en procés que té aprovada una part de la pràctica i li falta la segona.
• Un professional amb el màster al qual li falta una assignatura per convalidar la teoria.
• Un auditor sense interès en el ROAC que ha decidit explorar altres camins professionals.
• Un auditor i auditora joves amb el ROAC que poden aportar una visió fresca sobre l’exercici de la professió.
• Una auditora sènior sense ROAC que demostra que l’experiència no sempre va lligada al registre oficial.

 

L’accés al ROAC: entre la teoria i la realitat

Una de les primeres qüestions que hem abordat és si realment l’accés al ROAC és accessible per als joves professionals. Les opinions han estat diverses, però hi ha un consens generalitzat: el camí cap al ROAC no és senzill.

El procés s’inicia amb la realització de la part teòrica per accedir-hi, de la qual hi ha dues vies: realitzant el màster oficial amb validesa a tot l´Estat d’un any de durada o bé realitzant els cursos d’especialització. La diferència entre l’un i l’altre és que el màster dispensa la part teòrica de l’examen, i l’altre no. Aquest fet ja comporta d’inici una dificultat i una dedicació important, ja sigui d’un any per a la realització del màster o d’alguns més en la realització dels cursos d’especialització. Però aquest només és l’inici del camí, ja que, per poder presentar-se a l’examen del ROAC, a més de la formació teòrica, cal acreditar 5.100 hores -equivalent a 3 anys- de formació pràctica en una firma d´auditoria (3.400 hores en auditoria i la resta en altres matèries de l’àmbit financer comptable i, almenys el 50% de les hores d´auditoria, 1.700 hores – un any- s´han de fer en acabar el màster. Aquests terminis s’entenen, però el resultat és que els qui es presenten realment són professionals experimentats que van realitzar la formació teòrica anys enrere i han de tornar a estudiar allò que ja van estudiar, cosa que resulta força feixuga.

El canvi de model: avenços i retrocessos

El debat sobre si el canvi de model ha estat favorable ha generat opinions contrastades. Mentre alguns valoren positivament l’intent d’actualitzar els continguts i adaptar-los a la realitat professional, d’altres consideren que el sistema continua sent rígid i no reflecteix prou les competències reals que es necessiten en el dia a dia d’un auditor.

Un dels aspectes més criticats és la desconnexió entre alguns continguts teòrics de l’examen i la pràctica real de l’auditoria, especialment en un entorn cada vegada més digitalitzat i orientat a l’anàlisi de dades.

Experiències personals: estratègies d’estudi i sacrificis

Els participants que ja han superat l’examen o estan en procés comparteixen experiències similars: les jornades intensives pròpies de l’auditoria, especialment durant les campanyes de tancament, dificulten l’estudi constant que requereix els mesos de preparació intensiva, la realització de sacrificis personals i una constant sensació d’incertesa.

Les estratègies més efectives mencionades inclouen: crear grups d’estudi amb altres candidats per compartir dubtes i motivar-se mútuament —tenir un company que també es presenta a l’examen dona suport i motivació addicionals, i permet resoldre dubtes de manera àgil i extreure conclusions conjuntes—; establir rutines d’estudi constants des de principis d’any, sense deixar la preparació per a després de l’estiu, i elaborar resums de les parts més teòriques per abordar les més pràctiques en els últims mesos; fer simulacres d’examen per familiaritzar-se amb el format i la gestió del temps —és fonamental distribuir el temps per pregunta i la seva puntuació i entrenar-ho fins que sigui dinàmic i automàtic—; i buscar el suport de professionals amb ROAC que puguin orientar en els aspectes més pràctics, com la realització de cursos en el Col·legi o en el ICJCE, que també orienten sobre documentació i consells pràctics sobre el temari.

La decisió de presentar-se (o no)

Potser un dels aspectes més reveladors del debat ha estat escoltar els motius que porten alguns professionals a decidir no presentar-se al ROAC. Entre les raons més citades hi ha les oportunitats professionals alternatives: molts auditors troben càrrecs de responsabilitat en consultoria, fiscalitat o àrees financeres d’empreses sense necessitat del registre. També pesa el cost personal, ja que la inversió de temps i l’estrès associat no sempre compensen els beneficis percebuts, i la incertesa sobre el retorn real: alguns qüestionen si el ROAC els obrirà realment portes o si és només un requisit formal. Per contra, els que decideixen presentar-se ho fan principalment per garantir-se un desenvolupament professional complet dins del sector i per la credibilitat que aporta el títol oficial.

Reptes principals: més enllà de l’examen

Els participants identifiquen diversos reptes que van més enllà de la dificultat pròpia de l’examen. En primer lloc, l’alt cost econòmic: entre matrícules, materials i cursos de preparació, la inversió és considerable per a un professional jove. En segon lloc, la pressió laboral, ja que les firmes no sempre faciliten temps per preparar-se, creant un conflicte entre responsabilitats professionals i formació. A això s’hi afegeix el desgast emocional: la incertesa sobre els resultats i els períodes d’espera generen ansietat i frustració. Finalment, la taxa d’èxit no és elevada, cosa que incrementa la sensació de dificultat i pot desanimar futurs candidats.

Consells per a futures generacions

Els professionals amb més experiència en el procés comparteixen recomanacions valuoses:

• Començar la preparació amb temps i no subestimar la dificultat de l’examen.
• Mantenir contacte amb la part teòrica durant els anys de pràctica professional per no perdre la base. La professió d’auditoria canvia constantment, i si en el dia a dia ja s’incorpora la formació sobre nova normativa i nous estàndards, un cop a l’examen la seva aplicació resultarà molt més natural i accessible.
• No aïllar-se: compartir el procés amb altres candidats ajuda a mantenir la motivació.
• Buscar el suport de l’empresa i, si és possible, negociar flexibilitat horària durant els mesos intensius de preparació.
• No desanimar-se pels fracassos: molts professionals aproven en segones o terceres convocatòries. En les darreres edicions l’examen ha viscut canvis precisament per intentar incrementar la taxa d’aprovats: s’ha dividit en dues parts —auditoria i comptabilitat—, de manera que si s’aprova una part, el curs següent només cal presentar-se a l’altra.

Propostes de millora: cap a un ROAC més just i efectiu

Si els participants poguessin proposar canvis en l’examen, aquestes són algunes de les seves idees:

• Digitalitzar l’examen: permetre fer-ho per ordinador en comptes de fer-ho de manera manuscrita, adaptant l’avaluació a les pràctiques professionals actuals i garantint les mesures de seguretat necessàries per limitar l’accés a fonts externes i evitar-ne la còpia.
• Flexibilitzar el format: permetre fer l’examen per mòduls o en diferents convocatòries per reduir la pressió.
• Millorar la transparència: proporcionar més informació sobre criteris de correcció i feedback detallat als suspesos.
• Posar en valor l’experiència a la pràctica professional.
• Reduir costos: fer més accessible econòmicament el procés per evitar que sigui una barrera per a professionals amb menys recursos.

Impacte en les oportunitats de carrera

Un aspecte crucial del debat ha estat analitzar com el ROAC influeix realment en les oportunitats professionals. Les conclusions són matisades; dins de les firmes d’auditoria, el ROAC continua sent essencial per progressar i signar informes, sent pràcticament imprescindible per a posicions de soci o director. Per altra banda, fora de l’auditoria pura, el valor del ROAC és més relatiu. Molts professionals troben excel·lents oportunitats en àmbits com la consultoria financera, el control de gestió o la direcció financera sense necessitat del registre. En empreses petites i mitjanes, tenir el ROAC pot ser un diferenciador important, ja que permet oferir serveis d’auditoria directament.

Visió de futur: cap on va el ROAC?

Els participants comparteixen perspectives diverses sobre l’evolució futura de l’examen i la professió. Alguns creuen que el ROAC s’adaptarà a les noves realitats tecnològiques, d’altres anticipen una possible flexibilització del sistema, potser amb un model més proper al de certificacions internacionals que permeti actualitzacions contínues. També hi ha qui tem que l’exigència pugui incrementar-se encara més, alineant-se amb estàndards europeus més estrictes. I finalment, hi ha veus que suggereixen que el valor del ROAC podria relativitzar-se en un món on les competències digitals i la capacitat d’adaptació són cada vegada més valorades que les titulacions tradicionals.

 

Reflexions finals

Aquest debat ha posat de manifest que el ROAC genera sentiments contradictoris. D’una banda, és un element de prestigi i una garantia de qualitat reconeguda, un segell que acredita coneixements sòlids i experiència pràctica. De l’altra, representa un obstacle que no tots els professionals consideren proporcional als seus beneficis, sobretot quan veuen companys sense el ROAC que desenvolupen carreres exitoses en àmbits relacionats.

La paradoxa del ROAC en l’era digital

Mentre la professió d’auditoria evoluciona cap a la digitalització, l’automatització i l’anàlisi massiva de dades, el ROAC no ha canviat gaire els darrers anys.  Resulta frustrant per als joves auditors que, mentre el seu dia a dia es basa en metodologies àgils i anàlisis massives de dades, l’examen segueixi ancorat en formats tradicionals i sigui totalment manual.

L’impacte en l’atracció de talent

Quan el camí cap al ROAC implica anys de sacrificis, costos elevats i una incertesa considerable, molts talents brillants opten per altres sectors sense barreres tan altes. Això no només afecta els individus: a llarg termini pot reduir la qualitat i la diversitat de professionals que accedeixen a l’auditoria, un risc que el sector no es pot permetre ignorar.

La responsabilitat compartida

La responsabilitat de millorar la situació és compartida. Les institucions reguladores han de revisar si els processos actuals són adequats per al segle XXI. Les firmes d’auditoria han de donar millor suport als seus professionals, ja sigui amb temps d’estudi, flexibilitat horària o recursos formatius. I els propis candidats també hi tenen un paper: cal reivindicar canvis, donar retroalimentació constructiva i crear xarxes de suport entre iguals que facin el camí menys solitària.

Cap a un model més inclusiu i modern

Les propostes del debat apunten cap a un ROAC més inclusiu, flexible i alineat amb les competències reals del segle XXI: que ofereixi vies d’accés diverses, que sigui més transparent en els criteris de correcció, i amb costos accessibles que no el converteixin en un privilegi. No es tracta de rebaixar l’exigència, sinó de garantir que el sistema sigui just i representatiu del que és ser un bon auditor avui.

El valor de la diversitat de camins

Una de les conclusions més enriquidores ha estat reconèixer que hi ha diferents camins vàlids: l’auditora sènior sense ROAC amb anys d’experiència pràctica invaluable, l’auditor jove amb ROAC que assumeix responsabilitats de signatura, el professional que explora altres àmbits amb èxit. Tots són legítims. La pregunta no és si el ROAC és una trava o una garantia, sinó com aconseguir que sigui una garantia sense convertir-se en una trava: com mantenir l’exigència que caracteritza la professió sense excloure talent ni generar barreres desproporcionades.

El nostre compromís des de la Comissió de Joves

Des de la Comissió de Joves, aquest debat és només el principi. Ens comprometem a traslladar aquestes inquietuds i propostes als òrgans corresponents i a continuar generant espais de diàleg on els joves professionals puguin expressar-se. Perquè el futur de l’auditoria es construeix amb les veus de tots, especialment dels que estem començant i tenim la responsabilitat de deixar una professió més justa i més forta per a les generacions que vindran.