Ciuró diu que el sector privat ha passat «per davant» del públic en ‘compliance’

Article publicat a la web de La Vanguardia el 24 de maig

ACN Barcelona – La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, ha assegurat que el sector privat «ha passat per davant» de l’administració pública pel que fa al compliment normatiu preventiu o ‘compliance’. «És ben notòria la importància del ‘compliance’ en el dia a dia del teixit econòmic”, així com els seus beneficis en “seguretat jurídica i prestigi en termes de responsabilitat social corporativa”, ha reflexionat. També ha defensat que “els principis d’integritat i transparència han de vertebrar la gestió de la res publica”, com també que cal treballar per bastir una administració “més àgil, moderna i eficaç” des d’una concepció de treball i de país arrelada en l'»excel·lència».

A més, ha expressat que “el denunciant de corrupció ha de tenir totes les garanties per part de la seva pròpia organització” a fi i efecte que el mecanisme de la denúncia anònima pugui contribuir a lluitar contra el frau o les males pràctiques.

En el marc de la tercera Jornada d’Auditoria i Compliance organitzada pel Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), COMPCAT Associació Catalana de Compliance, i la World Compliance Association (WCA), Ciuró ha fet una defensa dels col·legis professionals com a “eines imprescindibles” no només per als col·lectius professionals representats, sinó també per les “garanties” que projecten, amb la tasca i accions que desenvolupen, al conjunt de la ciutadania en la doble condició de persones i consumidors. “Compteu amb el suport del Govern en tot allò que redundi en l’impuls de la transparència i el bon govern de les empreses”, ha reblat la consellera.

La informació financera aporta “un plus de confiança i transparència” 

En la seva intervenció en la jornada que ha tingut lloc a la seu del Col·legi i que s’ha transmès en ‘streaming’ per a tot Espanya i Amèrica Llatina, el president del CCJCC, Antoni Gómez, ha manifestat que els informes d’informació no financera (EINF) proporcionen “un plus de confiança i transparència” a la societat i que les administracions i les entitats no lucratives “tenen encara un camí a recórrer” en aquest àmbit. Gómez ha posat en valor la “consciència ciutadana” en temes no financers i, en matèria de verificació de l’EINF, ha puntualitzat que ara mateix només es pot fer un “assegurament limitat” perquè manca el desenvolupament d’un marc de referència o “estàndard” que faci possible un “assegurament raonable” de la informació continguda en aquest document.

Mossos d’Esquadra: “No anem bé: augmenten els casos de frau” 

El cap de l’Àrea Central de Delictes Econòmics de la Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, José Ángel Merino, s’ha mostrat pessimista sobre l’increment de víctimes per causa de frau en les seves diverses variants: “no anem bé”, ha sentenciat. Ha precisat que cada dia les comissaries catalanes atenen 300 denúncies per estafa i que, en el conjunt d’Espanya, mentre “creixen” els casos vinculats a aquestes estadístiques (83.000 l’any 2021, amb un augment del 6% en termes interanuals), es “redueixen” el nombre de resolucions (9,2% el 2021, amb una baixada del 0,3%) i els detinguts (805 persones el 2021, xifra un 2% inferior a la de 2020).

Així mateix, Merino ha alertat que un 70% de les pimes a Espanya no disposa de protocols de seguretat informàtica i que el cost mitjà d’un ciberatac a aquesta tipologia d’empreses és de 35.000 euros. Els moviments fraudulents en comptes corrents, les compravendes online, les falses prestacions de serveis per internet i falsos lloguers, no pagar el combustible a les benzineres i el phising són alguns dels principals motius de denúncia a Espanya en aquesta matèria, ha enumerat. “Falta molta, molta pedagogia”, ha volgut posar èmfasi per concloure.

Ciuró diu que el sector privat ha passat «per davant» del públic en ‘compliance’