El virus, els recursos i la transparència pública

Article del Sr. Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), publicat a Diari de Girona

Les empreses mercantils tenen set mesos, tancat l’exercici, per dipositar els comptes en el Registre Mercantil. Estan sotmeses a l’obligació d’auditoria externa quan se satisfan dues de les tres condicions següents: més de 50 treballadors; més de 2,85 milions d’euros d’actius; més de 5,8 milions d’euros de xifra de negocis. 

El compliment del dipòsit i publicitat dels comptes és elevat en les empreses, però les obligacions són més laxes per a l’àmbit públic i el seu grau de compliment està menys estès. En el sector públic –i de forma específica en els ajuntaments–, el ni- vell de transparència dels comptes és molt inferior al del sector privat, tot i ser evident el legítim interès públic quant a l’ús dels recursos i de la situació i sostenibilitat de les finances públiques. En la presentació dels comptes en un registre públic, el període màxim de set mesos de les empreses és més llarg, de fins a nou mesos i mig per a les administracions (ampliat per als comptes del 2019 en gairebé 100 dies més, fins al 22 de gener del 2021, per la pandèmia). 

El Portal de Rendición de Cuentas palesa que només el 69,43% dels ajuntaments es- panyols van presentar els seus comptes del 2019 en el termini legalment establert (tot i l’ampliació). El baix nivell de presentació en termini va ser més acusat en anys anteriors: només el 56,81% dels consistoris ho va fer per als comptes del 2018. 

El control o auditoria externa d’aquests comptes està encomanat a les comunitats autònomes, en aquells casos en què els han creat, a Òrgans de Control Extern o OCEX. Però aquests solen limitar la comprovació als requisits formals dels comptes, cosa que fa anecdòtica l’auditoria dels municipis de la seva jurisdicció. 

A Catalunya, la Sindicatura de Comptes va publicar 31 informes vinculats a la seva actuació durant l’exercici 2020. Més enllà d’un sobre el «Compte general de les corporacions locals» i relatiu als indicats aspectes formals, només dos dels informes revisen exclusivament actuacions concretes dels comptes municipals: per exemple, un de relatiu al romanent de tresoreria del 2018 de l’Ajuntament de Besalú i l’altre sobre la Seguretat i Mobilitat ciutadana de Cornellà de Llobregat del 2017. 

Com indica en els seus informes, la Sindicatura, en tant que òrgan fiscalitzador del sector públic de Catalunya, fa un informe de fiscalització amb caràcter limitat: les conclusions que incorpora no poden utilitzar-se fora d’aquest context ni extrapolar- se a la resta de l’activitat de l’Ajuntament. 

Igual que les empreses mercantils que excedeixen una certa dimensió sotmeten els comptes a una auditoria externa independent cada any, els consistoris d’una de- terminada mida (sembla raonable que per damunt de 5.000 habitants) haurien també de sotmetre i publicar els comptes auditats amb igual periodicitat. Els auditors privats podem col·laborar amb els OCEX per fer aquesta tasca.

Afegim-hi que els ajuntaments treballen per participar en un grapat de projectes relacionats amb els fons Next Generation i un volum molt significatiu de diners. És essencial –pensant en el seu ús adequat i eficient, i en la reputació com a país– que l’assignació i l’auditoria posterior dels fons siguin transparents i satisfacin els requisits sota els quals han estat atorgats. 

Amb les dificultats pel que fa al compliment amb els deures de presentació de comptes per part dels ajuntaments i amb l’absència d’una efectiva auditoria seva per part dels respectius OCEX, el dubte és saber què passarà amb l’auditoria de la in- gent quantitat de fons europeus que es rebrà en els propers anys. La Llei per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, per la qual es regulen aquests fons, preveu fórmules de col·laboració público-privada, però ho fa de manera ambigua. 

Al sector públic i, sobretot, a l’administració municipal, li cal una modernització. L’auditoria externa dels seus comptes afavoreix la transparència i confiança en relació amb tercers i, com passa en l’àmbit privat, és una eina essencial per a la millora de la gestió de les organitzacions. 

El virus, els recursos i la transparència pública