Comissió d’Entitats no Lucratives (ENL): estudi realitzat sobre els Informes d’Auditoria de les ENL de l’exercici 2022

Un dels objectius de la Comissió d’Entitats no Lucratives (ENL) del CCJCC és la preparació i difusió de documents de treball que puguin aportar informació d’interès per a les pròpies entitats però també per a les persones i empreses implicades en la seva gestió com a assessors, consultors o auditors.

En el transcurs d’una de les nostres sessions de treball periòdiques va sorgir la idea de realitzar un estudi sobre els informes d’auditoria dels comptes anuals (CA) presentats per al seu dipòsit al Protectorat de la Generalitat.

La Comissió es va posar en contacte amb el Protectorat (en aquell moment, dirigit pel Victor Vallés) per explicar-li el projecte i la resposta va ser molt positiva, oferint-nos tota la seva col·laboració.

El propòsit d’aquest estudi era múltiple:

• Aprofundir en el procés administratiu de retiment de comptes anuals i informes d’auditoria de les fundacions i associacions catalanes d’utilitat pública al Protectorat.
• Analitzar i classificar els informes d’auditoria segons el tipus d’opinió: favorable, amb excepcions, adversa o denegada.
• Detectar els informes d’auditoria amb paràgrafs d’èmfasi o d’empresa en funcionament.
• Analitzar els AMRA (aspectes més rellevants de l’auditoria) que es presenten en els informes d’auditoria i detectar si els més habituals són els esperats.

El número d’entitats de les quals el Protectorat ens va proporcionar informació sobre el dipòsit de comptes anuals de l’exercici 2022 va ser de 699, i d’aquests, no es va poder accedir a la informació de 37 entitats per problemes d’accés als fitxers o per no estar inclòs l’informe d’auditoria. En conclusió, el nostre treball es va realitzar sobre un total de 662 comptes anuals de l’exercici 2022 dipositats juntament amb l’informe d’auditoria.

El nostre estudi es refereix únicament a l’anàlisi dels informes d’auditoria, la seva estructura i conclusions, però no als comptes anuals. Per tant, no ens podem pronunciar sobre el contingut i presentació dels CA, si responen o no als criteris exigibles segons la normativa vigent actualment per a les ENL de l’àmbit català, donem per descomptat que en cas de no compliment, i aquest ser qualitativament rellevant, hauria quedat reflectit a l’informe de l’auditor.

RESULTATS DEL TREBALL FET PER LA COMISSIÓ

Abans d’entrar a analitzar el resultat de l’objectiu principal del nostre treball, volem fer èmfasi en la importància que el sector no lucratiu té en l’economia catalana, ja que en l’exercici 2022, objecte del nostre estudi, els ingressos per l’activitat realitzada només per les entitats analitzades (fundacions i associacions d’utilitat pública) –que recordem que no és la totalitat de les entitats, sinó només aquelles que anaven acompanyades de l’informe de l’auditor– ascendia a 5.481 milions d’euros, ocupant a un total de més de 88 mil persones i rebent la col·laboració desinteressada de 23 milers de voluntaris, xifres gens menyspreables per al conjunt de la població.

Aquestes entitats han estat auditades per un total de 147 firmes d’auditoria o professionals individuals, cal assenyalar que el 52,5% de les entitats auditades ho han estat per 14 firmes, que han actuat sobre 10 o més entitats cadascuna d’elles. Per a auditar el restant 47,5% s’ha necessitat la intervenció de fins a un total de 133 auditors individuals o firmes d’auditoria.

Com a resultat d’aquest treball hem detectat una situació que no afecta directament als informes d’auditoria presentats, però sí a informació rellevant que es posa en coneixement del Protectorat; ens hem adonat que en repetides ocasions, la informació que es detalla en els documents que acompanyen els comptes anuals no és correcta o no coincideix amb les dades que el Patronat ha inclòs en la formulació dels seus comptes, que han estat aprovats.

Entrem en matèria, i comencem per l’anàlisi de les excepcions que és la part més rellevant de qualsevol informe d’auditoria. Del total dels 662 informes d’auditoria revisats, només 34 contenien excepcions a l’opinió de l’informe (algunes més d’una excepció) ja sigui per incorreccions materials (IM) o per limitacions a l’abast (LA).

En el quadre següent s’incorpora el resum de les excepcions:

Excepcions	Número	%
IM: Imputació d’ingressos i/o despeses als convenis i projectes gestionats: imputació en un exercici que no pertoca	8	19,51%
LA: Impossibilitat d’obtenir registres històrics o documentació sobre certs elements de l’immobilitzat material, immaterial o inversions immobiliàries, el valor comptable i el seu valor recuperable	8	19,51%
IM: Manca d’enregistrament de certs immobilitzats materials o intangibles en l’actiu o enregistrament per un valor incorrecte	5	12,20%
IM: Comptes a cobrar no realitzables (manca de deteriorament)	4	9,76%
LA: Manca de justificació de provisions enregistrades i/o Impossibilitat de verificar contingències legals o fiscals	2	4,88%
LA: Impossibilitat d’obtenir evidència dels saldos i transaccions amb empreses participades i/o del valor pel qual figuren enregistrades aquestes participades en l’actiu	2	4,88%
LA: Impossibilitat de confirmar la cobrabilitat de certs comptes a cobrar	2	4,88%
LA: Manca de documentació justificativa de subvencions o donacions rebudes i de la seva imputació a resultats. Impossibilitat de confirmar la destinació dels fons	2	4,88%
Altres	8	19,50%
Total	41	100%

Hem pogut observar que les entitats més grans són les que inclouen més excepcions en l’informe de l’auditor, en la majoria d’ocasions es deu a una major complexitat en la gestió de la seva activitat, o a tenir una antiguitat que els impedeix, en alguns casos, obtenir evidència documental dels actius que figuren en els seus estats financers.

Els membres de la comissió hem posat a debat el baix percentatge d’entitats que el seu informe conté alguna excepció, un percentatge menor si ho comparem amb la resta dels informes emesos a entitats mercantils; la nostra conclusió ha estat constatar, per experiència, que la direcció de les entitats no lucratives accepten de més bon grat els ajustaments i reclassificacions que els auditors proposen al llarg del seu treball i per aquest motiu, en molts casos, les diferències de criteri que hi poden haver entre auditor/a i auditada no arriben a reflectir-se en l’informe d’auditoria.

Un altre dels aspectes que hem considerat en la nostra anàlisi és el d’analitzar quins són els aspectes més rellevants d’auditoria (AMRA) que els professionals inclouen en el seu informe. En aquest aspecte, crida l’atenció que dels 662 informes analitzats, n’hi ha 122 que l’informe no recull cap aspecte d’aquesta tipologia, la resta, majoritàriament, inclou un aspecte considerat com a més rellevant i un 11,3% n’inclou dos.

La tipologia dels AMRA bàsicament es resumeixen en:

• Reconeixement d’ingressos.
• Compliment de les finalitats fundacionals de les ajudes monetàries i no monetàries rebudes.
• Registre i valoració de les inversions financeres.
• Immobilitzat material, béns de patrimoni cultural i inversions immobiliàries.

També hem pogut comprovar que els paràgrafs d’èmfasi, igual que en la resta d’entitats mercantils no tenen una aparició significativa en els informes d’auditoria, concretament només un 8% dels informes revisats inclouen aquesta tipologia de paràgrafs i, en especial, s’utilitzen per a cridar l’atenció sobre:

• situacions de desequilibri patrimonial o problemes de solvència (en aquesta situació hem detectat l’existència de 3 entitats),
• operacions entre entitats (fusions, escissions),
• alta dependència dels ingressos en un número reduït d’entitats o organismes,
• operacions significatives realitzades (noves inversions, pagaments rellevants, tancaments de centres etc.),
• litigis i reclamacions en curs,
• criteris de comptabilització de certes partides o operacions,

 

PRESENTACIÓ DELS RESULTATS I POSADA EN COMÚ

Aquest treball no tindria raó de ser si el resultat no es fes públic, amb l’objectiu que tant entitats com auditors o com el mateix Protectorat en tinguessin coneixement. Per aquest motiu, l’estudi va ser presentat el passat 29 de novembre a la jornada dedicada a les Entitats no Lucratives que la comissió va organitzar.

Vam comptar amb la presència –que la Comissió agraeix molt– del nou cap de Servei de Supervisió i Protectorat de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Víctor Marcos. Les paraules que va adreçar al col·lectiu dels auditors van ser reconfortants per a la professió, doncs va reconèixer com part de la seva responsabilitat està avalada pel nostre treball on el Protectorat diposita tota la seva confiança. En aquest sentit, podem confirmar que la bona relació existent fins aleshores entre les dues institucions, Col·legi de Censors Jurats de Comptes i Protectorat de la Generalitat de Catalunya, està garantida en el futur i amb la voluntat de treballar plegats a favor de la transparència de les entitats no lucratives.

CONCLUSIONS

Deliberats en el si de la Comissió els resultats del nostre treball abans exposats, hem considerat que les conclusions més rellevants que s’han posat de manifest serien les següents:

1. Una part significativa dels fons i subvencions públiques rebuts per les fundacions i associacions d’utilitat pública catalanes estan sotmesos a auditoria.
2. El percentatge d’informes amb excepcions és molt reduït, situant-se només en un 5,1%.
3. Les excepcions més habituals es deuen principalment a incorreccions materials per la imputació dels ingressos i/o despeses dels projectes gestionats en un exercici que no pertoca, i a limitacions a l’abast per la impossibilitat d’obtenir registres històrics o documentació sobre certs elements de l’immobilitzat material, immaterial o inversions immobiliàries, el seu valor comptable o el valor recuperable.
4. Aquestes excepcions són més freqüents en les entitats de major dimensió.
5. Després de l’anàlisi feta, considerem que caldria aprofundir en impulsar la digitalització en la rendició de comptes anuals així com ampliar les dades que cal que les entitats complimentin en el formulari de presentació dels comptes anuals juntament amb l’informe d’auditoria, especialment en relació amb l’import dels ingressos obtinguts de les administracions públiques (que no només es demanés l’import de les subvencions sinó també de qualsevol altre tipus d’ingrés, com els concerts o la facturació de serveis per contractació directa). Aquest aspecte permetria al Protectorat millorar la seva activitat supervisora i establir alertes per identificar les entitats obligades a auditar-se.

El propòsit de la Comissió ENL amb relació a aquest estudi no es redueix a la seva difusió: és la nostra intenció portar a terme en el futur noves actuacions dirigides a reforçar la formació del col·lectiu d’auditors en les especificitats de l’auditoria de comptes de les ENL, així com també a incrementar la col·laboració amb els organismes de supervisió i control (Protectorat) per tal d’assolir la màxima qualitat en la documentació i la informació que les ENL han de dipositar en els registres públics (comptes anuals, informes d’auditoria).