#Comissió d'Entitat No Lucratives
Auditant entitats no lucratives
La realització d’una auditoria d’una entitat sense ànim de lucre pot presentar algunes singularitats respecte als treballs d’auditoria d’empreses mercantils. Quan rebem a les nostres firmes un encàrrec d’aquest tipus d’entitats, seleccionem amb cura l’equip auditor, reconeixent la necessitat de comptar amb personal amb coneixements i experiència específics per dur a terme l’encàrrec de manera adequada i eficient.
A continuació, destacarem algunes particularitats comunes en les auditories d’entitats sense ànim de lucre que s’han de considerar en la planificació i estratègia de l’auditoria. Sovint, ens centrarem específicament en les auditories de fundacions o associacions d’utilitat pública, atès que aquestes entitats tenen unes obligacions particulars que d’altres entitats no tenen el que pot impactar directament en la nostra feina.
Normalment, des del primer moment ja ens trobem davant certa complexitat, simplement per determinar si l’entitat està obligada a auditar els seus comptes anuals per imperatiu legal o no, i identificar en quin marc normatiu comptable està subjecta. Hem de comprovar si es tracta d’una fundació, associació, federació esportiva, club esportiu, entitat religiosa …, i si aquestes són d’àmbit nacional o autonòmic, per exemple. Com sabem, els paràmetres o condicions que obliguen a auditar-se varien segons el tipus d’entitat sense ànim de lucre, pel volum de subvencions o serveis que presti a les administracions públiques i/o per la seva ubicació territorial. Per resoldre aquesta primera qüestió, recomano que el lector accedeixi a la Guia d’Entitats Socials – Normativa i consideracions sobre les obligacions comptables i el rendiment de comptes que la Comissió d’Entitats Sense Ànim de Lucre del CCJCC va publicar en el Quadern Tècnic 80, la qual permet situar-se de manera fàcil en el marc normatiu que correspon a l’entitat en qüestió.
Els motius pels quals una entitat sense ànim de lucre sotmet els seus comptes anuals a auditoria solen ser molt similars als que tenen les entitats mercantils. Complir amb una obligació legal i/o oferir transparència al públic amb el qual es relaciona. A vegades, evidentment, els nostres serveis també donen tranquil·litat als òrgans de direcció, patrons o junta directiva conforme a la formulació dels comptes anuals es realitza correctament.
Entrant en matèria, i tal com s’ha esmentat, en primer lloc, hem de determinar en quin marc normatiu ens trobem, qüestió que dependrà del tipus d’entitat i de la seva ubicació, i valorarem si els comptes anuals que ens han estat lliurats han estat formulats sota el marc normatiu comptable corresponent, la qual cosa és substancial donades les importants diferències que poden existir. A tall d’exemple, recordem el compte de resultats d’una associació que formuli sota el Reial Decret 1491/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aproven les normes d’adaptació del Pla General de Comptabilitat a les entitats sense ànim de lucre, el qual, com saben, l’última línia d’aquest compte de resultats no és l’excedent o dèficit de l’exercici, sinó que continua amb diferents conceptes per reflectir la variació del patrimoni net. Magnitud, per cert, més important en aquest tipus d’entitats que el mateix resultat de l’exercici.
Segurament les plantilles que utilitzem per a les nostres revisions analítiques no seran del tot útils per a aquest tipus d’entitats, la nostra revisió analítica l’haurem d’interpretar de manera diferent i probablement no ens fixarem tant en rendiments, ni rendibilitats, ni marges bruts o períodes de pagament i cobrament, per exemple, sinó en aspectes com: l’evolució dels comptes de subvencions pendents de cobrar i d’aplicar, l’evolució de les quotes i donatius i de la coherència del saldo de les donacions i llegats imputats a l’excedent de l’exercici. Segurament, les variacions d’un exercici a un altre, tot i ser importants, no seran tan reveladores com podria ser en una empresa mercantil. No és estrany trobar-nos amb increments i decrements significatius en algunes partides comptables en funció si l’entitat té o no té subvencions aprovades i que aquestes es trobin pendents d’executar, o per l’obtenció de donatius o llegats que a vegades poden ser puntuals i molt significatius. No hem d’oblidar que aquestes entitats no tenen l’objectiu de generar beneficis econòmics sinó beneficis socials. És una petita mostra d’alguns aspectes que l’auditor ha de tenir en compte en la seva anàlisi i que, segurament, variaran depenent de cada tipus d’entitat que ens trobem.
Una de les àrees més significatives en l’auditoria de les entitats sense ànim de lucre és típicament la dels ingressos, que pot variar considerablement en funció del tipus d’entitat auditada. Els ingressos poden provenir de subvencions, quotes, patrocinis, donacions o llegats, entre altres. Durant la nostra revisió, aspectes crítics inclouran el criteri utilitzat per a la imputació dels ingressos. És especialment important la correlació entre ingressos i despeses en el cas de subvencions finalistes o de capital. No és estrany veure comptes anuals publicats d’entitats amb resultat zero. Casualitat, màgia?. És possible trobar-se amb entitats que intenten traslladar ingressos de l’exercici a exercicis futurs simplement per no obtenir un resultat positiu. Considerem un exemple extrem: la recepció d’un donatiu el 31 de desembre pot resultar en un excedent significatiu de l’exercici, el que podria portar a una interpretació simplista dels estats financers per part d’alguns usuaris, en el sentit de concloure erròniament que l’entitat disposa de recursos excessius quan simplement es tracta d’una situació transitòria.
Un procediment molt interessant en la nostra auditoria és l’anàlisi del compte de resultats per activitats, on ràpidament es podrà identificar quines activitats de l’entitat tenen excedent o dèficit. Ens assegurarem que no existeixin, per exemple, activitats que es financin únicament amb subvencions o donacions i que produeixin excedent. Aquestes activitats sempre seran deficitàries (finançades amb fons propis de l’entitat) o amb resultat zero. En cas contrari, segurament ens trobarem amb una imputació incorrecta dels ingressos o, pitjor encara, de la no destinació dels fons rebuts al seu fi, la qual cosa, en cas de ser una subvenció, comportarà la seva devolució.
Un altre aspecte important que analitzem en les nostres revisions és la correcta aplicació de les subvencions al seu propòsit designat. Això no només afecta els criteris d’imputació de les subvencions, sinó també al risc de devolució d’aquestes. No només verifiquem que les despeses s’hagin destinat i executat correctament, sinó també que s’hagin realitzat i documentat d’acord amb la normativa que regula l’ajuda, ja que, si no és així, hi ha el risc d’haver de retornar la subvenció i, per tant, s’hauria de reconèixer un passiu o contingència en els estats financers.
L’àrea de tresoreria també pot requerir procediments específics per a aquestes entitats. Sovint, els fons rebuts procedents de subvencions obliguen a mantenir un compte corrent dedicat exclusivament a l’ajuda, garantint així que aquests fons s’utilitzin únicament per a l’activitat subvencionada. És per això que l’auditor també estarà atent a què l’entitat no faci servir de manera transitòria els fons destinats a un projecte o activitat per cobrir altres necessitats de tresoreria de l’entitat per després retornar els saldos utilitzats.
Un altre aspecte significatiu en la nostra auditoria pot ser l’avaluació de les donacions en espècie, el seu registre com a ingrés i, potser, com a despesa depenent de la naturalesa de la mateixa (com podria ser la cessió d’ús gratuït d’un local). És un repte important per a l’auditor quan aquest tipus d’ajudes és habitual, pensem en entitats que reben, per exemple, aliments de particulars com a donatius d’articles molt variats i de petit import, o les que reben obres d’art de reconeguts artistes de difícil valoració. A més, en aquesta àrea s’obre un altre tema important que és la declaració del model 182 on l’entitat relaciona totes les donacions rebudes i, en el cas de les no monetàries, les ha de valorar, donant dret al donant a un benefici fiscal davant de l’AEAT. L’auditor, per tant, haurà de revisar el procediment aplicat per l’entitat per a la valoració dels donatius pel seu impacte en la comptabilitat i l’impacte fiscal que té davant de tercers.
També serà d’importància per l’auditor observar i comprovar que l’entitat està complint amb les seves obligacions davant del protectorat o registre d’associacions, per exemple, i, per descomptat, que compleix amb les obligacions de transparència a les que estigui subjecta. A més, per a aquelles entitats a les que sigui aplicable, també es revisarà que s’està complint amb l’obligació de destinar el 70% dels ingressos i rendiments als fins de l’entitat i que s’informa adequadament als seus comptes anuals.
Finalment, cal esmentar com s’enfoca el principi d’entitat en funcionament o gestió continuada, aspecte sempre important en els nostres treballs. Hem de recordar que es tracta d’un principi comptable també existent en el marc normatiu aplicable a les entitats sense ànim de lucre i, per tant, s’ha d’analitzar. Ens haurem de plantejar preguntes molt diferents de les que ens fem quan s’auditen entitats mercantils. Els resultats de l’entitat probablement no seran una pista per avaluar la situació futura; en canvi, sí ens fixarem en aspectes com el patrimoni o l’origen dels ingressos per determinar si aquests depenen de la gestió i activitat de l’entitat o, per exemple, de subvencions i donacions imprevisibles. Intentarem determinar la recurrència o no dels ingressos i la capacitat que té l’entitat per ajustar els seus pressupostos en cas de disminució d’aquests. Hi ha entitats que són capaces de suportar increments i decrements molt significatius en els seus ingressos sense posar en perill la seva continuïtat; només gasten si ingressen. Aquesta capacitat l’auditor l’ha d’avaluar.
El resultat del nostre treball, evidentment, serà l’emissió de l’informe d’auditoria segons els models establerts i adequats al tipus d’entitats que estem auditant. És per això important utilitzar els termes correctes, com referir-nos a la Junta Directiva en lloc del Consell d’Administració, o mencionar l’Assemblea General en comptes de la Junta General, per exemple. Són detalls que a vegades se’ns escapen.
Auditar aquest tipus d’entitats no és senzill, no tant per la seva complexitat, com simplement per les seves particularitats en comparació amb les entitats mercantils a les que potser estem més acostumats a auditar. No obstant això, crec que l’auditoria d’una ONL sovint és més laboriosa que la d’una societat mercantil de mida similar precisament per les particularitats que hem vist. Això no és un inconvenient, simplement cal tenir-ho en compte quan preparem la nostra proposta econòmica. Els nostres serveis poden aportar un valor afegit considerable. Potser no són les auditories més rendibles des d’un punt de vista purament econòmic per a les nostres firmes, però segurament ens proporcionen una altra mena de satisfacció, la de contribuir, encara que sigui amb un petit gest (desviació d’hores de feina), a ajudar-les a complir els seus objectius socials.
