{"id":952,"date":"2020-12-14T12:02:40","date_gmt":"2020-12-14T10:02:40","guid":{"rendered":"https:\/\/auditor.auditorscensors.com\/?p=952"},"modified":"2021-11-10T14:10:27","modified_gmt":"2021-11-10T12:10:27","slug":"la-informacio-no-financera-lauditoria-de-la-sostenibilitat","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/auditor.auditorscensors.com\/es\/la-informacio-no-financera-lauditoria-de-la-sostenibilitat\/","title":{"rendered":"La informaci\u00f3 no financera, l\u2019auditoria de la sostenibilitat"},"content":{"rendered":"\n

En el desenvolupament del M\u00e0ster d\u2019Auditoria que es realitza a la Universitat Abat Oliba-CEU, amb el suport del Col\u00b7legi de Censors, es va defensar un Treball Final realitzat per en David Roger on presentava un estudi molt rigor\u00f3s sobre la Informaci\u00f3 No Financera. El resultat permet veure una nova perspectiva de la professi\u00f3 auditora.<\/p>\n\n\n\n

Fins ara, els auditors han concentrat les seves energies en l\u2019an\u00e0lisi de la informaci\u00f3 provinent de la comptabilitat financera<\/strong>. Ara, amb un segle XXI que va sumant d\u00e8cades, les entitats auditades ja no nom\u00e9s han de retre comptes sobre el resultat de l\u2019exercici. De mica en mica, totes les entitats van percebent com els ciutadans del conjunt del planeta volen con\u00e8ixer moltes m\u00e9s coses sobre el seu funcionament i comportament. Ja no n\u2019hi ha prou amb uns indicadors financers per satisfer les necessitats informatives de la poblaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

La poblaci\u00f3 mundial cada cop est\u00e0 m\u00e9s formada, per\u00f2, sobretot, est\u00e0 molt m\u00e9s informada. Sigui com a consumidors, com a prove\u00efdors, com a treballadors, els habitants del planeta volen m\u00e9s interlocuci\u00f3 amb les entitats, i els auditors s\u00f3n, ja de fet, una pe\u00e7a essencial perqu\u00e8 aquesta comunicaci\u00f3 sigui fluida.<\/p>\n\n\n\n

Les auditories financeres es fan per enc\u00e0rrec dels socis de les entitats, els shareholders, i donen molta informaci\u00f3, molt rellevant per a ells. Al mateix temps que els informes d\u2019auditoria han estat vehicles de comunicaci\u00f3 amb els socis, tamb\u00e9 ho han estat, i ho s\u00f3n, per a altres interlocutors interessats en la situaci\u00f3 financera de l\u2019entitat. Ara b\u00e9, aquests interlocutors, els stakeholders, han anat augmentant la seva curiositat per la presa de decisions de les entitats auditades. Els stakeholders han anat demanant m\u00e9s i m\u00e9s dades que sobrepassen els l\u00edmits de l\u2019enc\u00e0rrec d\u2019auditoria financera.<\/p>\n\n\n\n

Quan una entitat transnacional compleix en uns pa\u00efsos amb uns requeriments normatius molt estrictes, els stakeholders es pregunten per qu\u00e8 no complir-los tamb\u00e9 en els pa\u00efsos on no hi ha reguladors i supervisors amb capacitats punitives.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Per aquesta ra\u00f3, les entitats van veure la necessitat d\u2019informar sobre la Responsabilitat Social que assumien davant de tots aquests nous interessats. La Responsabilitat Social Corporativa<\/strong> (RSC), en entorns de pa\u00efsos desenvolupats, es podia entendre com la verificaci\u00f3 del compliment normatiu. En el primer m\u00f3n hi ha tantes i tantes normes publicades, que qualsevol entitat es veu regulada o supervisada en \u00e0mbits que van m\u00e9s enll\u00e0 de la simple rendici\u00f3 de comptes financers. Per aix\u00f2, es van anar confeccionant mem\u00f2ries d\u2019RSC. Un compendi d\u2019informacions amb qu\u00e8 les entitats havien de fer front al risc reputacional. En el m\u00f3n occidental, les entitats dediquen moltes energies al compliment normatiu i, malauradament, no sempre aquest esfor\u00e7 ha estat correctament reconegut pels stakeholders. Per\u00f2 en les latituds on no hi ha sistemes jur\u00eddics tan potents com els que ens envolten, les entitats disposen d\u2019uns graus de llibertat molt amplis. En aquests entorns, l\u2019RSC esdev\u00e9 una prova d\u2019autoregulaci\u00f3. Quan una entitat transnacional compleix en uns pa\u00efsos amb uns requeriments normatius molt estrictes, els stakeholders es pregunten per qu\u00e8 no complir-los tamb\u00e9 en els pa\u00efsos on no hi ha reguladors i supervisors amb capacitats punitives. En aquestes situacions, les mem\u00f2ries d\u2019RSC s\u00f3n imprescindibles<\/strong> per explicar que el conglomerat empresarial no inverteix en aquells destins per treure profit de la no-regulaci\u00f3.<\/p>\n\n\n\n

El canvi clim\u00e0tic ha introdu\u00eft un nou stakeholder, que, a difer\u00e8ncia dels altres, no t\u00e9 personalitat, ni f\u00edsica, ni jur\u00eddica, es tracta del medi ambient.<\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Simult\u00e0niament a aquesta necessitat de publicar les activitats que una entitat fa per responsabilitat pr\u00f2pia, no per obligat compliment normatiu, han anat sorgint evid\u00e8ncies sobre un escalfament de la temperatura atmosf\u00e8rica. El vicepresident dels EUA, candidat a les eleccions de l\u2019any 2000, Al Gore, va iniciar una gran campanya transfronterera per conscienciar d\u2019aquests fets. El qui va ser nomenat president dels EUA aquell any de canvi de segle, George W. Bush, va aconseguir que en lloc de parlar-se d\u2019escalfament global es parl\u00e9s de canvi clim\u00e0tic, una expressi\u00f3 menys dura, per\u00f2 que ha condicionat l\u2019activitat de tots els governs en tots els continents, de totes les entitats econ\u00f2miques, transnacionals o pimes, i de tots els stakeholders.<\/p>\n\n\n\n

El canvi clim\u00e0tic ha introdu\u00eft un nou stakeholder, que, a difer\u00e8ncia dels altres, no t\u00e9 personalitat, ni f\u00edsica, ni jur\u00eddica, es tracta del medi ambient. Les entitats han de respondre de l\u2019\u00fas que fan del medi ambient. La pr\u00e0ctica coneguda com \u201cexternalitzaci\u00f3 de costos<\/strong>\u201d, consumir recursos naturals i retornar-los bruts, contaminats o en mal estat, ara ha d\u2019evitar-se. Pot ser que hi hagi entorns on la legislaci\u00f3 obliga a tenir cura del medi ambient, per\u00f2 all\u00e0 on no hi ha aquesta estructura de conservaci\u00f3 s\u00f3n les mateixes entitats les que han d\u2019autoregular-se.<\/p>\n\n\n\n

Aquesta feina que fan les empreses per respectar la natura cal incorporar-la a les mem\u00f2ries d\u2019RSC. D\u2019aqu\u00ed sorgeix la novetat de governar les entitats amb els principis ESG (Environment, Social, Governance). Ja no n\u2019hi ha prou d\u2019informar sobre la responsabilitat amb qu\u00e8 es contracta i es tracten els drets dels treballadors, dels consumidors, dels clients i dels prove\u00efdors, ara apareix la necessitat d\u2019informar sobre els drets del medi ambient, la qual cosa es coneix com \u201csostenibilitat dels recursos naturals\u201d.<\/p>\n\n\n\n

En David Roger, en el seu TFM, fa un recerca hist\u00f2rica on es comprova com el concepte de desenvolupament sostenible es remunta a 1983, quan es va crear la Comissi\u00f3 Mundial sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament (CMMAD) per donar cabuda a la preocupaci\u00f3 ambiental a escala global.<\/p>\n\n\n\n

En aquesta comissi\u00f3 es va realitzar l’Informe Brudtland<\/strong>, en el qual es formalitza el concepte de desenvolupament sostenible, i es defineix com aquell que satisf\u00e0 les necessitats de present sense comprometre la capacitat de les generacions futures de satisfer les seves pr\u00f2pies necessitats. Tots aquests conceptes no queden materialitzats fins a la realitzaci\u00f3 de la Declaraci\u00f3 de Rio sobre el Medi Ambient i el Desenvolupament, el 1992<\/strong>. En aquesta cimera s’estableix l’Agenda 21<\/strong>, que consisteix en una descripci\u00f3 de detalls i assumptes que han de ser realitzats a diferents nivells de gesti\u00f3 (mundial, nacional i local) per aconseguir assolir el desenvolupament sostenible. A partir d’aquesta Agenda 21, l’ONU fixa els Objectius de Desenvolupament del Mil\u00b7lenni (l’any 2000), marcant 8 prop\u00f2sits de desenvolupament hum\u00e0, espec\u00edficament el n\u00famero 7 es basa a garantir la sostenibilitat de l’entorn.<\/p>\n\n\n\n

Aquests objectius van ser revisats i actualitzats el 2015 (Confer\u00e8ncia sobre el Canvi Clim\u00e0tic, COP-21, coneguda com Acord de Par\u00eds), on es va fundar l’Agenda 203<\/strong>0 i es va donar lloc als Objectius de Desenvolupament Sostenible<\/strong> (ODS).<\/p>\n\n\n\n

\"\"<\/figure><\/div>\n\n\n\n

L\u2019ONU proposa als seus socis que s\u00f3n Estats, una s\u00e8rie de fites que incorporen les pr\u00f2pies de l\u2019RSC m\u00e9s les imprescindibles per assegurar la sostenibilitat dels recursos mediambientals. Es tracta de 17 objectius que volen intensificar els esfor\u00e7os contra la pobresa, reduir la desigualtat i frenar el deteriorament de la natura. Aquest acord supranacional cal considerar-lo en la seva justa mesura. \u00c9s, sens dubte, la passa m\u00e9s gran que s\u2019ha fet per a la concepci\u00f3 d\u2019un \u00fanic planeta. Per primera vegada en la hist\u00f2ria, tots els estats del m\u00f3n comparteixen el mateix projecte.<\/p>\n\n\n\n

Les entitats privades, societats mercantils o no, s\u2019han sentit interpel\u00b7lades pels 17 ODS de la ONU. <\/p><\/blockquote>\n\n\n\n

Naturalment, a partir d\u2019aqu\u00ed, el concepte de la sostenibilitat ha anat guanyant pres\u00e8ncia i reconeixement. Els governants de tot el globus terraq\u00fci ara es veuen analitzats i avaluats des de 17 angles. Hom pot sospitar que els governs no s\u00f3n gaire amics d\u2019avaluacions externes. Per\u00f2 l\u2019ONU ha situat els responsables p\u00fablics dels estats en una posici\u00f3 de rendici\u00f3 de comptes, tal com les entitats han estat fent des de fa segles. En conseq\u00fc\u00e8ncia, ha quedat oberta una porta per tal que ag\u00e8ncies independents auditin les actuacions governamentals. Una contrastaci\u00f3 m\u00e9s que la professi\u00f3 auditora no est\u00e0 en decad\u00e8ncia. Apareixen noves \u00e0rees on aplicar l\u2019experi\u00e8ncia de tots aquests darrers segles d\u2019auditoria financera.<\/p>\n\n\n\n

Per\u00f2, el que ha estat m\u00e9s sorprenent d\u2019aquests 17 ODS \u00e9s que les entitats privades, societats mercantils o no, s\u2019han sentit interpel\u00b7lades i, volunt\u00e0riament, han decidit traslladar aquests objectius de pol\u00edtiques estatals al nivell de la presa de decisions empresarials. Les empreses van ser cridades per la mateixa ONU en all\u00f2 que es coneix com \u201cPacte Mundial<\/strong>\u201d (UN-Global Compact) per tal que fessin seus els ODS.<\/p>\n\n\n\n

Les entitats financeres, la majoria considerades entitats d\u2019inter\u00e8s p\u00fablic (EIP), bancs, asseguradores, fons d\u2019inversi\u00f3 i de pensions, estan demostrant una gran sensibilitat cap aquests objectius. Des de la p\u00e0gina web de Blackrock<\/a> es pot comprovar el seu enorme inter\u00e8s en la informaci\u00f3 no financera, la pr\u00f2pia i la de les entitats que han de rebre el seu finan\u00e7ament. Les autoritats financeres p\u00fabliques tamb\u00e9 ho estan demostrant. A tall d\u2019exemple, la subgovernadora del Banc d\u2019Espanya, la Sra. Mercedes Delgado, el mes de desembre de 2019, en declaracions recollides per Europa Press, indicava com el supervisor espanyol demanava incloure l\u2019impacte ambiental en els seus marcs d\u2019aversi\u00f3 al risc: <\/p>\n\n\n\n

\u00abEl Banco de Espa\u00f1a est\u00e1 trabajando para incluir el riesgo ambiental en su an\u00e1lisis crediticio referido al mercado de deuda y ha destacado su papel \u00abproactivo\u00bb en la creaci\u00f3n de conciencia sobre la importancia de este tema, incluidos talleres y reuniones con el sector\u00bb. <\/p>Sra. Mercedes Delgado, Subgovernadora del Banc d\u2019Espanya<\/cite><\/blockquote>\n\n\n\n

En definitiva, la necessitat d\u2019estudiar les empreses, les entitats, des de punts de vista m\u00e9s amplis que el financer ha anat introduint-se des de les estructures de la diplom\u00e0cia internacional a les pr\u00e0ctiques de gesti\u00f3 m\u00e9s locals.<\/p>\n\n\n\n

El TFM de David Roger detalla amb minuciositat com en els \u00e0mbits europeu i estatal aquestes actuacions de les Nacions Unides es van traduir en:<\/p>\n\n\n\n

Directiva 2014\/95 \/ UE<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Es tracta de la directiva del 2014 per a la divulgaci\u00f3 d’informaci\u00f3 no financera. En el si de la UE es va decidir ampliar el contingut m\u00ednim del que han d’informar anualment les entitats. Amb aquesta rendici\u00f3 de comptes no financers es vol millorar la sostenibilitat a gran escala i augmentar la confian\u00e7a dels inversors.<\/p>\n\n\n\n

L’article 4 d’aquesta directiva recull l’obligatorietat de transposar aquesta llei amb anterioritat al 6 de desembre de 2016 per tota la Uni\u00f3 Europea. La legislaci\u00f3 espanyola arriba el 2017:<\/p>\n\n\n\n

Decret llei 18\/2017<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Primer decret llei que s’instaura en dues fases i necessita rectificacions en un de nou:<\/p>\n\n\n\n

Decret llei 11\/2018<\/strong><\/p>\n\n\n\n

Un any despr\u00e9s del primer decret llei es fa evident que cal renovar i millorar les condicions per aplicar una llei que ajudi a la divulgaci\u00f3 d’informaci\u00f3 no financera a Espanya. A difer\u00e8ncia de la llei anterior, s’estableix un sistema m\u00e9s progressiu per a les empreses que han de realitzar aquests informes. En aquest nou decret es vol aconseguir una millor transpar\u00e8ncia i, sobretot, millorar en la qualitat dels informes.<\/p>\n\n\n\n

Aquestes serien les difer\u00e8ncies m\u00e9s significatives de la llei 11\/2018 respecte a la del 2017:<\/p>\n\n\n\n