Els fons europeus (i el bé comú)

Article del Sr. Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), publicat a El 9 Nou Osona i Ripollès

Bona part dels principals indicadors relatius a la situació econòmica ens mostren, a hores d’ara, un present i un futur immediat difícils. El fet és que dia rere dia ens arriben notícies que quantifiquen l’impacte econòmic que la crisi provoca en múltiples sectors o activitats, amb la conseqüent desaparició d’empreses i la pèrdua de molts llocs de treball.

En aquesta conjuntura i pràcticament des delsmateixos inicis d’aquesta pandèmia de la Covid-19 que ens assota de forma col·lectiva des de fa més d’un any, les diverses administracions públiques han anat prenent consciència de la importància de donar el màxim suport al teixit empresarial en un context en què –fins i tot si considerem l’incipient procés de vacunació de la població com a factor positiu que haurà de contribuir a la recuperació d’una certa normalitat– no podem deixar d’observar evidents símptomes de debilitat.

És per aquesta raó que la injecció de 140.000 milions d’euros (una xifra que representa si fa no fa l’11% del PIB estatal) vinculada al Pla Europeu de Recuperació ha de suposar un impacte enorme en l’impuls de la modernització del país. Però aquí convé introduir un matís important, tota vegada que són necessaris un control i una distribució adequada d’aquests recursos a fi i efecte que el seu ús eficient vagi destinat, efectivament, a l’objectiu previst de la recuperació econòmica.

Des d’aquesta òptica, l’assignació de recursos i el seu posterior control han de reunir tots els requisits de transparència. Així mateix, cal exigir a les societats que sol·liciten ajuda que satisfacin totes i cadascuna de les obligacions legals que els correspongui, és a dir, declaracions tributàries, dipòsit de comptes i –si fos el cas– auditoria, entre d’altres.

D’igual forma seria desitjable que els projectes presentats, alineats amb els objectius estratègics plantejats per la Comissió Europea en matèria de cohesió social, digitalització o ecologia, siguin avalats, quan d’acord amb les normes particulars sigui adequat, o en general, com a element addicional de solvència, per un professional independent.

Els reptes que planteja la pandèmia fan necessari que es vetlli per la transparència i una adequada distribució i control d’aquest ingent volum de recursos.

El Reial Decret Llei 36/2020, de 30 de desembre, que aprova el desenvolupament del pla, considera la importància de les mesures d’auditoria i control en cadascuna de les etapes de la seva execució. Però no menys important que això, també posa èmfasi en la rellevància i l’oportunitat de la col·laboració públic- privada per al ple compliment dels objectius i oportunitats de modernització que aquest ofereix.

En matèria de Fons Europeus per a la Recuperació, l’esquema de col·laboració públic-privada ha de permetre i garantir una revisió exhaustiva dels fons públics aplicats a l’emergència sanitària, econòmica i social, sense retard, amb la finalitat de vetllar per la màxima transparència al llarg de tot el procés de distribució, concessió i verificació posterior. Sigui com sigui, cal fer notar que la norma reconeix la tasca ingent que suposarà l’auditoria i el control de projectes (ja siguin públics, privats o també en règim de col·laboració) que es derivin d’aquest pla. I tota vegada que ens situem davant una forta càrrega de treball la revisió del qual demana un gran nombre de recursos humans –que no ho oblidem pas, han de comptar amb una preparació suficient en una tasca complexa i sense continuïtat en el temps–, és del tot fonamental que la revisió per part d’organismes públics consideri, igual com ja s’esdevé en altres aspectes del pla, la col·laboració públic-privada.

En línia amb els principis de gestió del pla haurien d’establir-se procediments organitzatius per procurar l’actuació del major nombre possible de firmes professionals, en lloc de pensar en macrocontractes o bé en dotació de mitjans propis, sense sentit estructural més enllà de la vigència del pla.

En definitiva, cal que tothom, des de la seva posició i responsabilitat, en prengui consciència: els reptes col·lectius que ens planteja aquesta pandèmia en diversos àmbits fan necessari que es vetlli per la transparència, així com per una adequada distribució i control i una assignació eficient d’aquest ingent volum de recursos. I per les raons aquí exposades –totes elles tendents al bé comú–, també seria convenient que el col·lectiu de professionals de l’auditoria de comptes pugui aportar el seu valor i la seva experiència per reeixir en aquest fi.

Els fons europeus (i el bé comú)