Dret a la informació, ús dels fons europeus i auditoria (pública)

Article del Sr. Antoni Gómez, president del Col·legi de Censors Jurats de Comptes de Catalunya (CCJCC), publicat a El Jurista.

Les empreses tenen com a màxim set mesos per dipositar els seus comptes al Registre Mercantil en acabar l’exercici i on, després del seu examen, esdevenen públiques (és a dir a disposició de qualsevol persona). En els comptes hi ha l’obligació d’auditoria externa si es donen dues de les tres condicions següents: més de 50 treballadors; més de 2,85 milions d’euros d’actius; més de 5,8 milions d’euros de xifra de negocis.

En tots els països de la Unió Europea existeixen normes similars basades en l’interès públic de la informació financera de les empreses, ja que aquesta no només afecta a inversors i gestors, sinó també a un ampli i heterogeni grup de tercers amb interès per conèixer la seva situació financera, la seva rendibilitat o la seva potencial sostenibilitat.

El compliment quant a dipòsit i publicitat dels comptes és molt elevat, per bé que amb l’excepció de les “empreses fantasma” o entitats sense activitat en relació amb les quals el Govern espanyol preveu l’adopció de mesures per a la depuració dels registres.

Si fixem la vista en l’àmbit públic, topem amb una paradoxa: les obligacions són molt més laxes que en el sector privat i el seu grau de compliment també està menys estès en l’esfera pública. Aquí –i de forma particular en els consistoris– el nivell de transparència dels comptes és molt inferior al que trobem en el sector privat, tot i ser ben identificable el legítim interès públic pel que fa a l’ús dels recursos i de la situació i sostenibilitat de les finances públiques.

En la presentació dels comptes en un registre públic, el termini màxim de set mesos de les empreses (de forma excepcional, ampliat per als comptes corresponents al 2019 en prop de 100 dies, fins al 22 de gener del 2021, a causa del confinament dels inicis de la pandèmia) és més ampli (fins a nou mesos i mig) per a les administracions.

El Portal de Rendición de Cuentas (amb informació a l’abast de qualsevol persona interessada) palesa que només un 69,43% dels ajuntaments del conjunt d’Espanya van presentar els comptes del 2019 en el termini establert (tot i la seva ampliació). El baix nivell de presentació dins de termini va ser encara més acusat en anys anteriors: només el 56,81% dels consistoris ho va satisfer en els comptes del 2018.

En aquells casos en què han estat creats, són els Òrgans de Control Extern els encarregats del control o auditoria externa d’aquests comptes en les respectives comunitats autònomes. Això no obstant, acostumen a limitar-se a la comprovació dels requisits formals dels comptes, el que en la pràctica fa gairebé anecdòtica l’auditoria dels municipis que hi ha en la seva jurisdicció.

En aquest punt sembla raonable defensar que –igual com les empreses mercantils que sobrepassen una certa grandària sotmeten els comptes a una auditoria externa independent en cada exercici– els ajuntaments d’una determinada dimensió (per exemple, els de més de 5.000 habitants) haurien de sotmetre i publicar els comptes auditats amb idèntica periodicitat. En aquesta comesa–de funció pública– els professionals de l’auditoria de comptes podem col·laborar amb els òrgans de control.

Afegim-hi a tot plegat una altra variable no menor. Els ajuntaments del país es preparen per participar en múltiples projectes relacionats amb els fons Next Generation de la Unió Europea, amb una xifra considerable de diners. I és fonamental –des de l’òptica de l’ús adequat i eficient dels recursos, però també de reputació de país– que l’assignació i l’auditoria posterior dels fons siguin transparents i satisfacin els requisits pels quals han estat concedits.

Davant les dificultats relacionades amb el compliment en matèria de presentació de comptes per part dels ajuntaments i en absència d’una efectiva auditoria seva pels Òrgans de Control Extern dels parlaments autonòmics, el dubte rau en saber què passarà amb l’auditoria de la ingent quantitat de fons europeus que es rebran en els propers anys.

Val a dir que la Llei per a la modernització de l’Administració Pública i per a l’execució del Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència, reguladora dels fons europeus, contempla fórmules de col·laboració públic-privada en aquest àmbit, però ho fa amb expressions massa ambigües.

Al sector públic i, en particular a l’administració municipal, li cal una modernització. És en aquest context que l’auditoria externa dels comptes públics afavoreix la seva transparència i confiança en relació amb tercers i, a l’igual com succeeix en el sector privat, representa una eina essencial amb vistes a la millora de la gestió de les organitzacions.

Però alhora, conèixer els comptes municipals auditats (com ja passa amb els de les empreses privades) és condició prèvia perquè el dret de la ciutadania a la informació es manifesti en tota la seva integritat.

Dret a la informació, ús dels fons europeus i auditoria (pública)