Entrena el teu lideratge estratègic

És un fet que d’aquí a una dècada hi haurà més presència de les màquines en la professió d’auditoria, però les empreses que disposin de professionals amb habilitats per pensar de forma estratègica, les que disposin d’un liderat capaç d’anticipar-se als canvis, no haurien de tenir por.

Ens arriba informació sobre com el món digital, tecnològic i globalitzat està transformant la realitat del futur. La societat es mou cada vegada més ràpid, i les grans organitzacions no són les que sempre guanyen, són les més àgils o innovadores les que transformen els sectors d’activitat. Darwin ja ens deia:

«No és l’espècie més forta la que sobreviu, ni la més intel·ligent, sinó la que respon millor al canvi»

Charles Darwin

La gestió d’aquest panorama professional i empresarial no depèn dels recursos primaris o del capital econòmic, sinó de la capacitat per comprendre, avançar i promoure els canvis. Demana un nou escenari d’habilitats i competències per a un tipus de lideratge que ha de fer-se un lloc en el mercat laboral del futur. 

En aquest article voldríem aportar una mirada sobre com ha d’evolucionar la funció de lideratge del sector de l’auditoria, una figura que ha d’incorporar una visió estratègica resultat d’una suma de capacitats que li permetrà moure’s en un mapa del futur marcat per la relació amb les tecnologies, la relació entre les persones, la innovació i l’agilitat.

A què ens referim quan parlem de lideratge estratègic? Parlem de tenir una visió de futur, de ser capaç de veure, predir i planificar el futur; d’enfocar-se a llarg termini en el moment de resoldre problemes o prendre decisions; de ser capaç de pensar en múltiples escenaris i marcs temporals calculant l’impacte de les accions, entre altres habilitats i disposicions. Ara bé, com es pot fer? Com es pot desenvolupar aquest tipus de lideratge? 

Proposem l’entrenament de diferents tipus de pensament: el pensament analític, el pensament creatiu, el pensament relacional, el pensament sistèmic i contextual. La suma de tots i cadascun d’aquests pensaments conformaran l’entramat per a poder donar resposta al futur des d’una perspectiva estratègica.

La gestió analítica –des d’un pensament analític– ens permetrà sostenir la incertesa. Ens ensenyarà a augmentar la capacitat d’observació i obtenir perspectiva per a poder prendre decisions a llarg termini. Decisions que amb una lectura atenta i objectiva de la informació donaran una resposta racional i intuïtiva a la incertesa. Sovint, la lectura de dades provinents d’una societat ubicada en la infonomia –neologisme que es refereix a la interrelació entre la informació i les organitzacions–, en l’abundància de les dades (Big Data de les màquines), farà necessari ser molt hàbil en tenir un pensament crític per no confondre síntesi amb un resum, per no quedar-nos en la “paràlisi per l’anàlisi” i ser resolutius i proactius.

La capacitat relacional va més enllà de l’habilitat per comunicar i entendre’s amb l’altre.

Un excés d’anàlisi ens pot portar a ser conservadors i quedar-nos en una zona segura i de menys risc, però de menys evolució. El pensament agermanat amb l’analític és el pensament creatiu. Aquest tipus de pensaments ens farà visionar, transformar i promoure accions d’innovació. Ens ensenyarà a qüestionar presumpcions, a fer-nos les preguntes adients i aportar alternatives davant de qualsevol situació de baix control, des d’una actitud flexible.

La capacitat relacional va més enllà de l’habilitat per comunicar i entendre’s amb l’altre. Podríem reconèixer-la com un compendi de competències emocionals i socials: l’autoconeixement, l’empatia, l’assertivitat, entre les més destacables. Estem parlant de la capacitat de poder connectar persones i informació, de representar un “connector” (competència del futur), de ser capaç d’observar la posició i el tipus de relació que tenim en l’entorn per calibrar l’impacte i la influència dels nostres actes.

Les habilitats que fan referència al pensament relacional ens ajudaran a conèixer i comprendre els futurs professionals de l’auditoria. Professionals d’una generació que arribarà immersa en la cultura digital, on la connectivitat és una forma de socialibilitzar-se, autodidactes –el coneixement es troba en la xarxa, per tant, no espera a aprendre les coses que li interessen– habituats a fer múltiples tasques i processar al mateix temps diverses fonts d’informació. Persones que buscaran treballs amb flexibilitat d’horaris i des de casa que els permetin la conciliació amb la resta d’àmbits de la seva vida. Amb interès per trobar ambients de treball creatius, i una comunicació fluida i freqüent amb els seus superiors, tal com recull un informe dut a terme per la plataforma per buscar feina Job Today. 

La capacitat relacional ens facilitarà trobar formes per a motivar, per a retenir el talent, i generar oportunitats de negoci, perquè és amb les persones que obtenim resultats i avancem. 

Finalment, el pensament sistèmic o pensament contextual entès com la pràctica mitjançant la qual les persones valoren i treuen conclusions del context volàtil, dinàmic i ambigu en què viuen i extreuen informació valuosa i significativa, observant els esdeveniments rellevants del passat, controlant les variables contextuals que afecten el present i aplicant la intuïció sobre esdeveniments futurs. El pensament contextual ens permet tenir una visió multidisciplinària, clau per entendre un món on “tot està connectat”. 

Amb aquest article volem convidar a tota figura clau en les organitzacions de l’auditoria a entrenar la seva mirada estratègica, a qüestionar-se si disposa de qualsevol d’aquests tipus de pensament, de valorar en quin punt es troba la seva funció dins l’organització i de quina forma pot evolucionar.

Aprendre i desaprendre són la base de l’adaptació i el motor de creixement de les persones i les corporacions. Aprendre té a veure amb transformació. Entrenar-nos i preparar-nos per al futur és responsabilitat de cadascun.